ROSTRES (3): CINEREO
Ni les dues guerres passades van
colpir-los tant com la batalla perduda ara amb la mort del seu fill. Rostres
incendiats pel mal patit i un sofriment que ja és condemna permanent. I la
impotència de veure regalimar, ulls avall, llàgrimes. Ja no queda plor possible
si t’han pres el fruit que tant cuidaves.
Saben bé que cal silenci, que el
moment els matarà, que es tenen l’un a l’altre, que són plens de soledat.
Comentaris