CRÉIXER ÉS A APRENDRE A ACOMIADAR-SE
Hi ha una frase de Risto Mejide que avui destaco especialment.
Crecer es aprender a
despedirse.
"Ése,
como digo, fue mi primer drama, y creo que nos pasa a todos. El día que te das
cuenta de que crecer va a significar despedirse de personas, situaciones,
emociones, memorias, ilusiones e incluso amigos que se supone iban a ser para
toda la vida. El día que ves que crecer significa conocer cada día más gente
que ya murió. El día que te das cuenta de que hoy te despides mejor que hace un
año, ese día estás creciendo."
No sé si he après encara o no a acomiadar-me de les
persones de forma voluntària. Moltes han marxat sense que ho demanés. Unes
són ara i després de molt temps molt a prop, altres en el pensament, unes quantes les tinc a la memòria
de manera constant. Si que tinc clar però, que hi ha certes persones a les
quals no vull perdre mai de vista ni del meu costat. I serà que això és difícil
però el meu repte és superar-ne d’altres.
Remato aquest post amb un altre post escrit fa un any i
que es deia “La espera”.
Poc hi fa que l’absència sigui curta si el desig de la
presencia dibuixa els pensaments amb la constància del pas del temps. I amb la
seguretat del retorn breu no lligues els dies i les hores que passen grises,
diferents. Perquè ens costa tant esperar el final de l’espera?
Comentaris