CRÉIXER ÉS A APRENDRE A ACOMIADAR-SE



Hi ha una frase de Risto Mejide que avui destaco especialment. 


Crecer es aprender a despedirse. 


"Ése, como digo, fue mi primer drama, y creo que nos pasa a todos. El día que te das cuenta de que crecer va a significar despedirse de personas, situaciones, emociones, memorias, ilusiones e incluso amigos que se supone iban a ser para toda la vida. El día que ves que crecer significa conocer cada día más gente que ya murió. El día que te das cuenta de que hoy te despides mejor que hace un año, ese día estás creciendo." 


No sé si he après encara o no a acomiadar-me de les persones de forma voluntària. Moltes han marxat sense que ho demanés. Unes són ara i després de molt temps molt a prop, altres en el pensament, unes quantes les tinc a la memòria de manera constant. Si que tinc clar però, que hi ha certes persones a les quals no vull perdre mai de vista ni del meu costat. I serà que això és difícil però el meu repte és superar-ne d’altres. 


Remato aquest post amb un altre post escrit fa un any i que es deia “La espera”. 


Poc hi fa que l’absència sigui curta si el desig de la presencia dibuixa els pensaments amb la constància del pas del temps. I amb la seguretat del retorn breu no lligues els dies i les hores que passen grises, diferents. Perquè ens costa tant esperar el final de l’espera?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS