L’ART DE VOLAR
Hi ha en l’art de volar la virtut sempre especial de
fer-ho cada dia sense caigudes, sense trencar-se les ales ni el menyscapte de l’ànima.
És l’aire fresc qui ens regala el jorn i nosaltres hi posem les ganes. I el
company de viatge l’inventem a l’instant, el refem a cada vol o el mesurem amb
calma si l’aventura ens proclama la mateixa companyia.
Si ens han fos tants cops a les ales, hem de quedar-nos a
terra?
Si les caigudes són constants, mai més alçarem el vol mirant de lluny l’esbós
de l’últim revolt mal fet?
I si per un
instant, sense pensar-ho, tornem de nou a les alçades i ens nodrim, ara si i de
nou, per primer cop, de l’alè que ens és segur a cada alada?
Comentaris