ROSTRES (7): RUBER
Hi ha indigència en els carrers que trepitja, soledat a
les persones que travessen pels seus costats, un paisatge grisós al fons ple de
cases que mai han estat seves. Hi ha una selva entregada al caos en cada parpelleig
que ell regala al seu rostre. I tot allò que observa li és bell i conegut, vell
i massa innoble.
Ja no té carícies de les onades de l’oceà salpat tantes
vegades. Ni posa la vida en perill a cada ciavoga maldestra. Ara tot és calma,
massa silenci, un repòs estrany sense la fúria que tant reclama amb la mirada.
Comentaris