LA DANSA

Parla’m ara. Mentre plou i la tarda és freda, ara que em mulla cada gota d’aigua i cada esquitx em parla més de tu. 

Agafa’m de la mà. Tots els dies en que camino sense meta o la pluja em ferirà, no tindré més paraules i tot esdevindrà neu. 

Parla lentament. No diguis res que no vulguis, acompanya amb les teves paraules la por dels meus mots i la solitud es trencarà.

Jo, tu i el carrer que no té mai cap buit. I el món que ara és orfe si no el cobreix la teva ombra i es fon amb la meva per fer llum. 

I el dia és un pas de la dansa que es fa amb la suavitat i la fermesa del gest sempre regalat.