GRIS DE COLORS




I així, nua davant la finestra vestida per la cortina, ell ressegueix amb els dits la seva columna vertebral i atura el viatge just en l’instant en que el fred li entra al cos. Ella mirant fora i ell entrant dins. I tot compartint paisatges, el que aclapara els ulls d’ella i aquell que alimenta als d’ell, dibuixen el següent instant sense temps.

Comentaris

Ricard ha dit…
maco pero maco. ¿Faràs un altre llibre de poesies com l'últim però amb aquestes que fas ara noves?
Oscar Ramírez ha dit…
Ui Ricard! O jo que sé! jajaja. Si cada 100 textos escrits he de fer un llibre surt a un llibre cada dos mesos jajaja. No en tinc ni idea. No ho descartis mai, ja saps que sóc imprevisible.
Anònim ha dit…
Eres un romántico empedernido además de buena gente y buen escritor.

M.H
Oscar Ramírez ha dit…
Aixxx!!! eso me ha llegado hondo! Y no lo digo por decir, de verdad. Gràcias.