TINC LA GRIP A
Vull pensar que aquest escrit haurà estat corregit abans de penjar-lo. Ara que l'escric, ho veig tot una mica borrós. M'han ingressat fa ben poques hores en un hospital de la zona. Els símptomes eren els típics d'un refredat agreujat pels d'una grip. A Urgències m'han aïllat i més tard m'han comunicat que, segons els protocols establerts recentment, tinc la Grip A.
He començat a plorar amb desesperació, he escrit en un tovalló de paper que m'han deixat les infermeres allò que pensava, com aquell que signa un contracte amb el Barça però sabent que el receptor és la mort.
M'han fet moltes proves i més. Mentre me les feien, els metges ja em donaven per infectat i futur mort. Llavors ho entès tot, tenia els minuts contats. 37 anys a prendre vent i la vida passant ràpid entre la meva angoixa de malalt a punt d'acabar en aquest estat per passar al següent, el de no res.
Però ha arribat l'esperança. M'han passat el telèfon tot dient-me que em trucava la Ministre de Sanitat. Trinidad Jiménez m'ha acompanyat en el sentiment però m'ha comentat que estan buscant la vacuna i que, tot i que jo sigui una víctima de la pandèmia, la mort no quedarà en un no res. La Ministre ho ha deixat clar tot explicant-me que la vacuna bona arribarà entre l'octubre d'enguany i el febrer del proper. I li he dit que no passa res, que els 8.000 morts que ella ha calculat que hi haurà a Espanya enguany com a víctimes de la Grip A entenem que tot té el seu temps, que assumim el paper que ens toca. Ja sabem que el govern té moltes altres ocupacions, més importants, que no pas els 8.000 desgraciats que la palmarem en nom d'una medicina que navega en el caos gràcies als governs, com l'espanyol, que dediquen a I+D una dècima part del que dediquen a altres temes com ara l'exercit o les campanyes electorals.
Al final, ha hagut de marxar pel meu propi peu de l'hospital tot dient-los que no tenia la GRIP A, que estava una mica enGRIPAt.
Us imagineu quina broma més macabre que acabo de fer? Doncs això que és una broma aviat s'aproparà a la realitat. Per algunes persones, tristament, ja ho és davant la seva pròpia impotència i la dels seus familiars.
Ells, els governs, no saben què és aquesta grip, no saben d'on arriba, on acabarà, què fer. Estem perduts. Feu-me cas. Abraceu als vostres ara que podeu perquè jo tinc por del desconeixement dels qui ho haurien de saber tot en aquests àmbits. Per cert, són dos quarts de tres de la matinada, estic molt bé i vaig a dormir.
He començat a plorar amb desesperació, he escrit en un tovalló de paper que m'han deixat les infermeres allò que pensava, com aquell que signa un contracte amb el Barça però sabent que el receptor és la mort.
M'han fet moltes proves i més. Mentre me les feien, els metges ja em donaven per infectat i futur mort. Llavors ho entès tot, tenia els minuts contats. 37 anys a prendre vent i la vida passant ràpid entre la meva angoixa de malalt a punt d'acabar en aquest estat per passar al següent, el de no res.
Però ha arribat l'esperança. M'han passat el telèfon tot dient-me que em trucava la Ministre de Sanitat. Trinidad Jiménez m'ha acompanyat en el sentiment però m'ha comentat que estan buscant la vacuna i que, tot i que jo sigui una víctima de la pandèmia, la mort no quedarà en un no res. La Ministre ho ha deixat clar tot explicant-me que la vacuna bona arribarà entre l'octubre d'enguany i el febrer del proper. I li he dit que no passa res, que els 8.000 morts que ella ha calculat que hi haurà a Espanya enguany com a víctimes de la Grip A entenem que tot té el seu temps, que assumim el paper que ens toca. Ja sabem que el govern té moltes altres ocupacions, més importants, que no pas els 8.000 desgraciats que la palmarem en nom d'una medicina que navega en el caos gràcies als governs, com l'espanyol, que dediquen a I+D una dècima part del que dediquen a altres temes com ara l'exercit o les campanyes electorals.
Al final, ha hagut de marxar pel meu propi peu de l'hospital tot dient-los que no tenia la GRIP A, que estava una mica enGRIPAt.
Us imagineu quina broma més macabre que acabo de fer? Doncs això que és una broma aviat s'aproparà a la realitat. Per algunes persones, tristament, ja ho és davant la seva pròpia impotència i la dels seus familiars.
Ells, els governs, no saben què és aquesta grip, no saben d'on arriba, on acabarà, què fer. Estem perduts. Feu-me cas. Abraceu als vostres ara que podeu perquè jo tinc por del desconeixement dels qui ho haurien de saber tot en aquests àmbits. Per cert, són dos quarts de tres de la matinada, estic molt bé i vaig a dormir.
Comentaris