TEMPS, EL TEMPS, EL MEU TEMPS
Surto a passejar
de bon mati pels camps que diviso des del finestral. La terra del camí marca
les meves passes. Dos gossos borden defensant el seu petit terreny mentre l’aigua
s’escorre per un petit marjal que mor als crestalls d’un hort encara humit.
Transito el paratge mentre penso i reflexiono al voltant dels meus dies.
Ha estat tot molt
ràpid i ara tot se’m passa lent. No goso a somriure, em diuen que estic trist i
em noto canvis que encara no aconsegueixo endevinar però sé que em configuren
en aquesta nova etapa en la que ja he pres algunes decisions.
Passejar és
pinzellar els colors que observo mentre el cap s’emblanquina amb idees que
neixen i se’n van al mateix temps. El cap no vol, ara, més pressions que
proposin fer esquemes o plans. I torno a casa, al repòs que ara és temple. Dono
al cor un nou alè. Doto a les hores de
més vida.
Els dies i la pols del camí faran la resta. Ara, avui, resto encara aquí, viu.
Comentaris