TEMPS, EL TEMPS, EL MEU TEMPS



Surto a passejar de bon mati pels camps que diviso des del finestral. La terra del camí marca les meves passes. Dos gossos borden defensant el seu petit terreny mentre l’aigua s’escorre per un petit marjal que mor als crestalls d’un hort encara humit. Transito el paratge mentre penso i reflexiono al voltant dels meus dies. 

Ha estat tot molt ràpid i ara tot se’m passa lent. No goso a somriure, em diuen que estic trist i em noto canvis que encara no aconsegueixo endevinar però sé que em configuren en aquesta nova etapa en la que ja he pres algunes decisions. 

Passejar és pinzellar els colors que observo mentre el cap s’emblanquina amb idees que neixen i se’n van al mateix temps. El cap no vol, ara, més pressions que proposin fer esquemes o plans. I torno a casa, al repòs que ara és temple. Dono al cor un nou alè. Doto a les hores de més vida. 

Els dies i la pols del camí faran la resta. Ara, avui, resto encara aquí, viu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS