EL PONT DE L'AMOR
Bertrand Russell deia
que el més difícil a la vida és aprendre quin pont hem de creuar i quin pont
hem de cremar. No us aportaré jo la solució als ponts de la vostra vida però si
parlaré d’un pont que s’ha de creuar algun cop a la vida, el Pont de les Arts
de París.
La tradició marca
que les persones, sovint enamorats però no sempre, creuen aquest pont i hi
deixen com a record un cadenat (candau) on hi posen la data amb els seus noms i,
si els hi cap, algun missatge. Els qui no el posen en parella, hi apunten la
data i un desig.
El problema és
que amb els anys, i per les modes que mai passen, la tradició de penjar el
cadenat ha anat en augment i ara fa pocs dies, el passat diumenge, un tros de
la barana del pont es va trencar pel pes dels candaus i va caure a l’aigua.
Recordo haver
vist el pont ara fa vint anys, quan vaig anar a Paris amb el meu germà, i feia
goig veure’l perquè hi havia cadenats però no es produïa l’aglomeració actual
que es veu a la imatge. El problema és que ningú, cap autoritat, gosa treure
cap dels cadenats del pont cada cert temps. Qui són ells, els qui podrien
fer-ho, per retirar desitjos, amors i petons que haurien d’anar a un magatzem o
serien fosos per produir altres elements de metall.
De fet, seria
amor reciclat o emmagatzemat... no sé si seria tan mala idea.
Comentaris