L'OMBRA DE MERCEDES SOSA

He d’agrair al meu bon amic Joan que m’avisés el divendres del concert íntim, a porta tancada per a mig centenar de persones, que havia organitzat al seu pub de Tarragona. Havia escollit molt acuradament al públic assistent per escoltar a un músic que era de passada per Catalunya i havia vingut a Tarragona. De fet va venir a Tarragona per l’amistat que va fer amb el Joan quan ell, el Joan, va viure a l’Argentina quasi un any. 

El músic en qüestió és el Gustavo Spatocco i se’l coneix com a “Popi”. És pianista, director d’orquestra i especialment director musical d’espectacles importants. El piano, la seva passió. Dirigir, el seu ofici. I tocar, el seu regal a les persones que l’escolten perquè té unes mans meravelloses que fan plorar fins i tot al propi piano. Això, el comentari que fa plorar el piano, li va dir la Mercedes Sosa amb qui el Popi va estar musicalment vinculat més de 20 anys. 

Abans del concert (on va tocar peces seves i entre elles la banda sonora de "El lado oscuro del corazón") va haver-hi un petit sopar on érem vuit persones i després del concert varem quedar al local les mateixes vuit persones. I aquestes dues llargues estones, com també el concert, ens van servir als dos per compartir molts temes, riure i apropar-nos l’un a l’altre. De tot allò parlat en recordo especialment la seva relació amb Mercedes Sosa. El Popi va començar amb ella de molt jove, quan tenia 24 anys, i va ser sempre el seu pianista i arranjador dels temes de Mercedes. Si heu escoltat els discos Cantora 1 i Cantora 2, els arranjaments són d’ell com també el piano que hi sona. 

El Popi em va explicar com eren els concerts amb la Mercedes Sosa, com era ella dintre i fora dels escenaris, anècdotes i vivències de tot tipus a les gires que feien, als concerts, a la vida més personal a casa d’ella o a la d’ell. Hi ha tantes coses que vaig descobrir i va ser tot tan amè i especial. La Mercedes es va morir el 2009 però va deixar una empremta marcada a l’ànima del Popi per tota la vida. Popi era la seva ombra.

De tots els vídeos que em va deixar veure, ell em comentava que té un record molt especial del concert del Festival de Viña del Mar de Chile de l’any 1993. I destacava la vitalitat de Mercedes Sosa dalt de l’escenari amb temes com el que compartiré tot seguit. Amb el Popi hem quedat per seguir parlant encara que sigui per correu i en la distància. Perquè per un moment, per unes hores, varem estar junts en un sol espai i hi ha a voluntat de ser-hi de nou. La foto és del Popi recollint el Grammy Latino que va rebre el disc Cantora de Mercedes Sosa.