PRISMES
He trobat avui dues imatges que aixequen passió i ràbia.
Fetes al mateix indret, una serveix de reclam turístic i l’altre és la realitat
que viu el visitant a segons quines hores. París té aquestes passions i
aquestes misèries.
Els qui hem tingut la sort de veure in situ les dues
estampes, tan fàcil com anar al mateix lloc a dues hores del dia ben diverses,
podem cercar a aquest espai la màgia que té i res no ens pren la poesia que ens
destil.la.
París també amaga racons de calma i soledat, cafetonets
petits a carrers secundaris de barris no cèntrics però que són al centre
igualment. Tot depèn del prisma amb que ho miris.
En un altre moment, si ho voleu, us puc posar més exemples de paisatges canviants.
Comentaris