ROVELLANT EL COP NO QUEDA CAP FERIDA
Miro a l’espai obert mentre una pregunta se m’enfila pels
llavis: Qui sóc? L’eco respon la meitat de la incògnita. Mai foren bones les
segones parts.
Guiat per un miratge, falsejo el temps mentre la mirada
crema el silenci, cloent els ulls tot just quan l’explosió. Desafiar la mort és
rol de refugiats.
Humit, brut i abandonat, la imaginació calma el dolor de les
ferides. Moro ple de dubtes en l’instant precís de la deshonra, sabent-te lluny
a l’altre costat de la sequera.
Tots som avencs insondables.
Comentaris