DIARI DELS DIES ERMS (19): LA LLEUGERESA
Tres quarts d'hora en tren em porten fins a Marsella, una de les
ciutats grans franceses més maques que conec. Hi sóc per feina, he arribat i
he marxat avui, torno al poblet on m’hi estaré encara un parell de dies més, potser més.
Als racons històrics de Marsella que apareixen a tot arreu,
s’hi sumen altres petits espais gens populars i ben tranquils, places enormes i
poc habitades, o alguns bistros elegantíssims i refugiats a carreronets intransitats
pel turisme, que sobreviuen amb la clientela del propi barri.
Des de l’oficina on sóc, esperant una reunió de treball, capto
una instantània curiosa i que, en certa mesura, descriu la lleugeresa que sé
que algú, molt proper a mi i tant especial, cerca ara. Una dona avança, sola,
per una plaça plena de llambordes que moren en un carreró central, una mena de
camí net, que no planteja dubtes ni ofereix la possibilitat d’escollir
direccions.
La dona du el carret de la compra, avança amb pas ferm i
sense aturar-se, amb el cap mig baix, com quan es camina pensant en coses
agradables i situacions lleugeres. Amb una mà agafa el carret i l’altra la du a
la butxaca. Es nota que camina amb la seguretat de no caure, que coneix l’espai,
el recorregut. Manté els passos compassats, sap on va i quan tardarà a arribar.
Al final del carrer central de la plaça, a la part que no
veieu, hi ha el seu destí que, si em permeteu, no desvetllaré. No sigui cas
que, dient-vos-ho, trenqués la lleugeresa i canviés el procés d’aprenentatge
que s’inicia quan observes certes imatges, algunes persones, moments concrets.
Ja us parlaré de Marsella en un altre moment. Ara, si em
permeteu, deixem que la dona lleugera segueixi el seu camí.
Comentaris