COSES QUE S’ESCAPEN
Hi ha dies en que el carrer t’entra per la
finestra i el món et colpeja sense avisar. I altres jorns en que la distància
és massa gran i tot et queda lluny. Pel camí d’uns dies i els altres, anem
perdent coses. Potser per això vaig escriure aquest text que ara, ben aviat,
serà musicat per un bon amic, el Guillem. Només ell pot posar els carrers a les
meves paraules per evitar alteracions i ensurts. La qüestió és, senzillament,
saber quines coses sabem, quines perdem i quines ens queden.
Sabem moltes coses, les sabem de memòria i per
escrit. Que dins del mar tots els peixos neden junts i que dalt del cel les
estrelles fan conjunts. Tenim teories i files de dígits, ben ordenats i milers d’àlbums
de fotos fets de zeros i uns, i milions de planetes que giren junts
Però hi ha alguna cosa que se'ns està escapant. D'alguna cosa no ens n'estem adonant. Com la distància que hi ha entre tu i jo, com els espais entre els vagons de tren o els cinc centímetres sota els teus peus. I aquests tres segons, un, dos, tres, en què no passa res.
Hem estudiat com ens movem i com somiem. Però no com són els espais que hi ha mentre ens mirem, com el camí entre les notes que sonen quan ballem.
TEXT
Però hi ha alguna cosa que se'ns està escapant. D'alguna cosa no ens n'estem adonant. Com la distància que hi ha entre tu i jo, com els espais entre els vagons de tren o els cinc centímetres sota els teus peus. I aquests tres segons, un, dos, tres, en què no passa res.
Hem estudiat com ens movem i com somiem. Però no com són els espais que hi ha mentre ens mirem, com el camí entre les notes que sonen quan ballem.