DEL SURREALISME AL PENTAGRAMA

Hi ha textos d’aquells que acabes i no saps quina utilitat tindran. El cas que avui teniu al davant és per no parar de riure en tres dies. Aquest escrit surrealista, que forma part d’un llibre d’històries de circ que volia publicar i que al final m’he guardat en un racó de casa, serà aviat una cançó musicada pel meu bon amic Jaume, tot i que canta amb un altre nom més popular (ja us en parlaré), i formarà part del seu nou disc. La lletra, com llegireu, és una anada d’olla però els artistes fan meravelles de les coses més absurdes que troben. 

TEXT

Es desperta tossint com cada matí I s'activa el sensor d'un canari de plàstic que canta melodies italianes del setanta. Té ulls vermells, bec automàtic. De peu, per esmorzar, un trist tros de pa.

Recorda aquells dies quan berenava gintònics però res desapareix, només canvia d'aparença i ara compra animals pel seu zoològic.

Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma.

Cada mes consumeix amb celeritat el subsidi de l'estat, comprant espècies de mirada inexpressiva en un basar xinès que té al costat de casa seva. I, quan cau el sol, s'adorm al sofà com un nadó mentre les rates corren lliures per la cuina i es busquen la vida com tu i com jo.

Cocodrils d'espuma, crustacis de goma, insectes de plàstic i paquiderms de broma. I bona nit.


Comentaris

Anònim ha dit…
Qui es cuida, ajuda!.

Salut.
(tambe va be que ens cuidin de tan en tan)
Anònim ha dit…
es la primera vez que leo que un fan de battiato critica algo del cantante. A mi me gusta mucho su musica pero hay que reconocer que todas las figuras tienen algun fallo. Se agradece la sinceridad de esta cronica.
zel ha dit…
Si és que tens una dona al costat que és un sol, i, ja se sap, darrera una gran dona, sempre hi ha un gran home....(jejejeje)
Petons, felicitats, enhorabona!
Anònim ha dit…
Per culpa del Franco, em vaig quedar sense veure la Franca. Ho comprenc amic i espero que ben aviat m'arribi la compensació. Celebro que gaudíssiu junts, tu i la Mar, del fenomen BATTIATO. Jo prefereixo la Dolce Pontes de l’Alguer. No es pot cantar millor i surt més barat. Salutacions
Oscar Ramírez ha dit…
Gràcies anònim, cuidar-se és bàsic.

Alberto, muchas gracias. Creo que no se debe mitificar a nadie y siempre hay que ser real y sincero ante un concierto. No hay actuaciones perfectas de nadie.

Zel, tens tota la raó. El Battiato em captiva i la meva dona m'enamora.
Oscar Ramírez ha dit…
Estimat amic Anton

Tots els sacrificis tenen la seva recompensa. Coincideixo amb la teva definició: la Franca Masu és la Dulce Pontes de l'Alguer. Una veu única, una gran persona plena d'amabilitat i molta bellesa.
Aviat la veuràs (veurem) en directe. De ben segur.
I si, és cert que veure a la Franca surt més barat però crec que arribarà el dia que estarà al nivell del Battiato i també serà cara veure-la. De moment, millor així.
entrenomadas ha dit…
Yo también estuve en el concierto de Cap Roig, y días antes en Madrid.
Mucho mejor en el Conde Duque.
El problema del sonido en Cap Roig ensombreció lo que debería haber sido un gran concierto.
Pero incluso un 5o% por ciento de Battiato es mucho.
Tienes razón mitificar es una tontería, sin embargo no puedo dejar de emocionarme cuando escucho a Battiato. Y a pesar de no estar en su mejor concierto disfruté muchísimo.

Un abrazo,

Marta



PD: Te he leído en la lista de Pilar Mulas y sí, estoy de acuerdo contigo.
Oscar Ramírez ha dit…
Yo también disfrute mucho y creo que, como comentas, aún con el mal sonido lo que importa es la presencia de Battiato y los que nos pueda dar. Gracias por el comentario.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS