I ALS DOS ANYS DÉU VA DIR: ET TOQUEN VACANCES!


He tardat dos anys però avui començo de nou unes vacances. Marxo una setmaneta fora, a gaudir de l'estranger i els estrangers que hi viuen, tot i que als pocs dies ells acaben sent com de casa i tu ho ets per a ells, i a desconnectar del tot. Aquesta vegada no pren telèfon i puc afirmar que estaré gratament aïllat. Me'n vaig al país dels fados i el bacallà, a la pàtria de Pessoa i Saramago, a les terres del bon oporto i els tramvies. 

Set dies a diferents ciutats, indrets, racons de món, espais verges encara i propers en poques hores. L'encant de viatjar, si viatges amb ganes, passa per això, per entendre i fer-te entendre. Tot i que, com deia ahir, penso que tots plegats som nòmades efímers. Sempre m'he considerat apàtrida però tampoc em defineixo com a ciutadà del món. Esdevinc, em considero així, ànima contenta i sense pena que dibuixa els seus paisatges a cada pas i gest.

Ah! per cert! Per no deixar-vos sense escrits n'he programat set pels set dies que eseré fora. Espero que us agradin. Pensaré en vosaltres.

Comentaris

cantireta ha dit…
Jo ahir la vaig cagar. Et prego que em disculpis per si vas veure que no era normal. Ara SÍ.

Disfruta molt de Portugal. Jo no hi he estat mai. Fins llavors, una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS