ESPERANT L'ESTIU (ASPETTANDO L'ESTATE)
L’alegria del
vent fa fugir els mals pensaments. I mentre les ombres se’n van els dies s’escurcen.
A la nit el foc inunda la llum de tot el voltant.
La tristesa no
preval sobre mi, cantant se’m fa llunyana. Els dies s’allarguen i espero l’estiu.
Però encara que no hi siguis sempre ets
amb mi. Per antigues costums, perquè et torno a veure allà on siguis.
Esperant l’estiu
a l’ombra de l’últim sol, suspés entre dos arbres, per imaginar l’extasi dels
moments d’oci vull redescobrir esperant l’estiu.
Però encara que no hi siguis sempre
ets amb mi. I encara estic segur que et tornaré a veure, estiguis on estiguis.
Comentaris