DIARI DE PORTUGAL (5). SINTRA, LA MUNTANYA DELS REIS.

Quan els reis de Portugal anaven de vacances es retiraven a Sintra, una muntanya boscosa i verda que van omplir de palaus i palauets. 

Declarada Patrimoni de la Humanitat el 1995, Sintra és avui en dia un dels pols de major atracció turística per al turisme per la seva bellesa i amb l’avantatge de la seva proximitat amb Lisboa. Hi ha trens que uneixen les dues ciutats tot el dia a un preu de cinc euros el bitllet d’anada i tornada.

A Sintra hi ha els palaus de Pena, el Nacional de Sintra, el de Regaleira, el de Setéais, el de Queluz i el de Montserrate. També hi podem veure el Castelo Dos Mouros i el Convento dos Capuchos. En aquest cas, nosaltres varem visitar el Castell dels Moros i el Palau de Pena que són els dos més coneguts. L’accés al castell val set euros i el del palau se’n va als catorze però pots comprar una entrada que serveix per als dos espais i que et costa setze euros. 

El Castelo Dos Mouros és realment espectacular. Està molt ben conservat, és immens, està envoltat de pedres naturals i les vistes des de les seves torres i les muralles permeten veure tota la regió. Un exemple és la imatge que ve a continuació. 

Un equip d’arqueolegs treballa intensament en la recuperació dels espais del castell que estan en més mal estat com ara l’església que conserva al seu interior o una àrea on hi havia les sitges on guardaven el menjar fresc i fora de perills els habitants d’aquesta edificació ara fa uns segles. Les torres, tant les de defensa de les muralles com les de vigia interiors, estan en molt bon estat de conservació.

Del Palau de Pena us podria posar desenes de fotos perquè qualsevol dels seus racons, i mai millor dit, val la pena. He triat tres imatges. La primera és la que varem fer mentre pujàvem per la pendent que dóna accés a la porta principal i que ja permet endevinar la meravella que veuràs. 

La segona imatge, una nova demostració de l’art que envaeix tots els indrets i racons del palau, mostra una dels arcs d’accés al pati exterior i destaca per aquesta figura, semi mitològica al tractar-se d’un tritó, al bell mig de la imatge. 

El Palau de Pena el van començar a construir el 1836 el rei Ferran II i la reina Maria II. Avui en dia al seu interior s’hi conserven quasi intactes les seves estances, les dels dos reis, i les dels seus ajudants, salons de ball, cuina, estudis i altres espais. Hi ha tantes coses a mirar que els ulls se te’n van d’un costat a l’altre constantment. 

Està prohibit fer fotografies a l’interior de manera que la tercera imatge que us poso també és exterior, un altre exemple de la monumentalitat del Palau. 

Acabada la visita al Palau de Pena és aconsellable baixar de nou la muntanya i visitar el poble de Sintra on es pot dinar per un bon preu i comprar a les botigues. No cal que us digui que si aneu a Portugal i més concretament a Lisboa no us podeu perdre aquest petit viatge a Sintra, a un món per descobrir on el temps sembla que s’aturi per un instant. 

Amb aquest cinquè capítol del Diari de Portugal tanco aquest document que ha servit per compartir les vivències d’un servidor i l’Anna al país veí. Espero que us hagi agradat. 

Us recordo un cop més que les imatges es poden ampliar fent clic sobre elles.