EL COMIAT DEL JOSEP MARIA

Més enllà de les divergències que totes les persones podem tenir, i que enriqueixen el debat i ens apropen més que no pas allunyen, importa conèixer-les i compartir. La mort del Josep Maria Yago, company blocaire amb qui he compartit moltes i moltes estones per la xarxa i altres tot i que menys en persona fent algun cafè, m’ha sobtat i molt. Malgrat han passat els dies, a mi em va agafar de sorpresa a Portugal, tinc la necessitat de fer aquest post.

Ja sé que feia anys que lluitava, i ho feia amb força, contra la malaltia. Tenia coratge, motius per seguir endavant i molta vida a l’horitzó. I al final ens ha deixat i la seva pèrdua ens ha fet molt mal. Es fa estrany ara visitar el seu bloc i veure que no està actualitzat o entrar al seu perfil del facebook on tot són mostres de condol. Es fa rar, molt rar, pensar en el seu silenci i la seva absència.Se’l trobarà a faltar, se’l seguirà apreciant, estimant, tenint present. 

Josep Maria, gràcies per les estones compartides. I per les paraules que vas deixar escrites perquè es llegissin el dia del teu comiat on no vas voler misses ni capellans. Les he llegit al diari El Jornal i poso aquí l’enllaç per compartir-les amb qui vulgui llegir-les. I acabo amb la música que demanaves per aquest moment.