BOMBES AL CAP

M’ha commogut i molt aquesta imatge trobada casualment mentre en buscava unes altres. Aquest nen iraquià va perdre part dels seus braços per culpa d’una bomba. L’explosió també li va destrossar part de la cara. Els qui fan les guerres  i especialment aquells que les dissenyen i executen des dels despatxos en diuen “danys col·laterals”. 

La resta de mortals, amants de la pau, hi posem un altre nom però més val no dir-lo públicament. Un poble en guerra té com a principals víctimes a la població civil i els nens són sempre blancs fàcils. 

Però el que més em sobta, i d’aquí el nom d’aquest escrit, és que aquest petit innocent, tot dibuixant, plasma sobre el paper un avió que llença bombes. Us imagineu quina tristesa veure que els records i pensaments que té un nen al cap són les bombes i els avions? On hem arribat per assolir aquests nivells d’inhumanitat? Fins quan hem de permetre que el món el trenquin quatre en nom de tots? 

Per acabar, a mode de reflexió, em ve al cap una cançó de la mítica Companyia Elèctrica Dharma que va publicar a meitats dels anys noranta l’àlbum “Tifa Head” on hi havia aquesta cançó que van presentar més tard al Palau Sant Jordi. Es diu “La gent vol viure en pau” i el missatge és ben clar.