Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
M'ha arribat una imatge procedent de Cal Consueta que no puc deixar de banda pels records que em porta. És, senzillament, una foto de la mà del Gegant Indi de Reus. A part de ser un element imprescindible a la festa major d'aquest municipi, aquest gegant és l'únic dels reusencs que camina després de la seva parella, la índia. A totes les altres parelles de gegants, com marca el protocol i la tradició, primer surt l'home i darrere la dona. Això és simple anècdota. El que no ho és son els records que em porta aquesta mà perquè, com tota la resta de nens, quan era petit era la que m'imposava més respecte. És la mà més grossa del gegant més alt de la ciutat que, tot s'ha de reconèixer, té els gegants més macos de Catalunya i, segurament, de l'Estat. Per això us ensenyo aquesta foto que m'ha enviat Cal Consueta i que he volgut acompanyar de tres mans més: la de la geganta de Pratdip (municipi que m'enamora) i els dos gegants de Cambrils (municipi on resideixo ara). Ja sé que potser trobareu a faltar la mà d'algun dels gegants de Tarragona però això ho faré en persona d'aquí a pocs dies a les festes de la meva estimada Tarragona. Espero que us agradi la imatge. Feu clic a sobre per ampliar-la. 
Comentaris
A mi de petit sempre n'ha impressionat "el negrito" de Tarragona per les cames mes que res ... i com marca la tradició, suposso que seran els gitanos de Tarragona els que com any rera any els treuran novament al carrer..Ep Visca sta Tecla gloriosa patrona dels tarragonins (que tenim per esmorçar? espineta amb caragolins!
A mi, Sandra, el que més m'agrada és l'Indi però també trobo guapissims al Moro i al Vitxet. Els negres com son els més nous cambien una mica però no es queden pas enrere si parlem de qualitat.
Anònim: Felicitats per haver vist els tres exemples que posavem de bons gegants. Els de Pratdip i Cambrils es poden veure cada dia al hall de l'Ajuntament i els de Reus també quan arriba la festa major.
MON: No sé per on començar si parlem de Santa Tecla perquè m'emociono. Et faré cinc pinzellades: (1) els darrers deu anys he fet la transmissió en directe de la Cercavila. Set anys a la ràdio i tres a la televisió de TGN. (2) Quan sento l'Amparito Roca se'm posa la pell de gallina.
(3)Vaig sempre a la baixada de l'Àliga perquè em sembla un acte espectacular i un dels més participatius de Sta. Tecla. (4)El meu gegant predilecte és també el Negrito. (5) Soc, amb molt orgull, padrí honorific dels nanos arlequins i quan els veig me'ls enduria a casa. Compte enrere... Santa Tecla!
L'altre és segurament el Indiu.
Salut que les festes estan al caure.
Lo Consueta de Reus.
www.consueta.cat
salutacions
Anònim: vist el resultat de les eleccions i el panorama municipal i festiu, a algun de Reus el pots anomenat INDIO JUANTXI.