MERCENARIS DE LA POLÍTICA
A Reus sempre hi ha hagut la tradició de tenir alcaldes ben pagats independentment de si la persona que ocupava el càrrec era popular i bona o un paquet impopular. Per a mi, el millor alcalde reusenc dels darrers anys ha estat Anton Borrell perquè va aconseguir ser alcalde i ciutadà al mateix temps i això costa. El seu successor, Josep Abelló (Pep Places per als amics) va potenciar més la seva figura política per deixar en un segon terme la figura de reusenc i l'actual alcalde, Lluís Miquel Pérez (l'home trist com se'l anomena) passarà a la historia per guanyar les eleccions gràcies a un poble que coincideix quan afirma que és un home avorrit, amb poca emoció i una imatge un pel còmica. Feta aquesta radiografia política dels batlles reusencs, torno a parlar del tema dels sous. Llegia aquest mati al Diari de Tarragona que l'Alcalde de Reus cobra el doble que el de Tarragona. Lluís Miquel Pérez s'ha posat un sou de més de 80.000 euros anuals en contra del seu homònim tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, que no arriba ni de bon tros als 40.000. Aquesta diferencia no em sembla lògica perquè els alcaldes i els regidors haurien de cobrar sempre en funció del volum de gestió que tramiten i de la població que tenen al seu càrrec. Això no es cap absurditat. Com més gran és la població, més feina hi ha i per tant cal que hi hagi més sou. Per aquest motiu, regla de tres, és una estupidesa que l'Alcalde de Calafell cobri quasi 70.000 euros l'any i el coordinador general d'aquest consistori passi dels 100.000. Els sous se'ls marquen a la seva mida i tenen con a bíblia per marcar-los les recomanacions de l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Aquestes dues entitats son la excusa ideal per augmentar-se la xifra a cobrar i llavors passa el que passa. L'alcalde de Gandesa, poble encantador però petit, se'n va als 40.000 euros i a Valls l'alcaldessa passa dels 67.000 mentre a Cambrils l'alcalde se l'ha augmentat fins els 60.000. Aquest ball de xifres, indignant en una societat on predominen els mileuristes o els joves que guanyen menys dels mil mensuals, podria continuar per acabar posant-nos de molt mal humor perquè al final l'únic que veu el ciutadà és que els qui arriben al poder nomes volen cobrar, fer-se un bon racó per la seva jubilació en pocs anys. Sort en tenim del cas de Falset on l'alcalde i els regidors no cobren res, ni un euro. Una tradició del poble així ho marca i treballen pel seu municipi per amor el municipi i no pas als diners. Els darrers anys es diu que els polítics han d'estar ben pagats per fer be la seva feina. Per a mi, personalment, ja no son polítics per devoció i voluntat de serveis, son mercenaris de la política i, en alguns casos, lladres.
Comentaris
Per altra banda, i no vull dir que tingui res a veure, a Marbella, per exemple, no els calia un sou.
Mon: Si ja son indignants aquests casos a les ciutats mitjanes i grans, imagina a municipis més petits com ara Mont-roig. Però que fa aquest senyor? Asfalta els carrers i recull les escombreries en persona? Dorm amb un plegatin a l'Ajuntament de la feina que té?
Va home, va. Que se'n vagin a pastar fang!
Evidentment no sóc jo qui més puc parlar de tot això doncs parlo d'oïda.
Quelcom que aquí anomenariem botiflerisme per un plat de llenties, sense ideologia.
Jo he conviscut, per la meva feina, amb molts polítics els darrers anys i, ara més que mai, tinc la percepció que la seva única implicació és la seva pròpia cartera i els seus interessos. I si algú vol replicar que repliqui perquè per llenya per repartir i gratis n'hi ha per tots. En política, no hi ha cap sant ni ningú fa res per amor a l'art.
"Entre poc i massa", que diguem.
Jo penso que els polítics, com qualsevol persona que presta un servei o treball (sigui públic o privat), han de tenir un sou digne, per tant el cas de Falset no el comparteixo del tot, malgrat respecto la tradició. Això pot comportar que l'alcalde de Falset caigui en mecanismes no-democràtics d'una forma més distesa, utilitzant el seu poder públic per aconseguir una retribució que no cobra de ple dret. És una suposició...
Crec que la retribució dels polítics els ha de permetre ser recompensats per la tasca pública i de representació del poble que realitzen. En el cas del sector públic, doncs, crec que la retribució hauria de ser suficient com per impedir que el polític utilitzi les febleses del sistema per a usos i lucres personals indesitjables.
Evidentment, com sabem, existeixen nombrosos casos on la discrecionalitat del sistema polític (de nivell local i nacional) fa que el polític se sobrepassi i abusi dels diners del poble.