EL MEU PATRIMONI
El Pitu, la Maribel, l'Alejandro, el Santi, l’Anton, la Cori, l’Apeles, la Raquel, el Ramon, el
Roger, el Miquel, l’Albert, la Maria i altres noms que em guardo. Tots ells són,
realment, el meu patrimoni personal i el meu tresor més ben cuidat.
Les persones van
i venen però n’hi ha que es mantenen sempre al seu lloc, que hi són quan les
necessites. I tenir amics és vital, el millor que pots tenir i el millor que et
pot passar. No planyo a qui no en té perquè per alguna raó no en deuen tenir
però aplaudeixo a les persones que confien en ells, els amics, per compartir,
fer-los confidències i concessions, buscar-hi complicitat.
Us adoneu de la
rellevància d’una vida amb un bon cercle d’amistats i la mancança que déu
suposar sentir-se sol?. Perquè, com deia Josep Pla, hi ha amics, coneguts i gent
per saludar. I jo parlo dels primers. No escric ara això per cap motiu en
particular. És, únicament, perquè en tinc ganes.
La propera
setmana, el dijous especialment, a molts d’ells els veure tots junts. I estaré
content. De fet, previnc que el dijous serà un dia divertit per molts altres
motius. Però haurem d’esperar...
