US CONVIDO A CRIDAR

Aquest post conté dos vídeos i està dedicat a persones que ni són a les xarxes socials ni comparteixen amistat i relació amb altres amistats tot i que formen part de la meva vida privada des de fa molts anys. 

El primer vídeo és amb la música del Miquel Abras, que canta a duet amb el XavisS al seu últim disc, i té un caire especial personalment. I aquesta cançó que avui us enllaço guanya pes en aquest propi caire que us comento. Perquè les dificultats no les creem  nosaltres, les generen altres, però són necessàries per tirar endavant.

Si tot fos fàcil, això que anomenem vida,  seria massa monòtona i els dies passarien sense cap importància. Saber que vas pel camí correcte, que les pors han quedat al camí i acompanyen als altres que encara hi queden, que la seguretat t’envaeix i que els dubtes es generen en altres persones ara llunyanes... tot això et dota de la capacitat de ser-hi, d’estar-hi quan vols, com vols i en la forma que desitges. 

Cridar ben fort, com proposa el Miquel en aquesta cançó, és un bon experiment. La nostra fortalesa creix en l’acció de saber-nos propis, de llevar-nos en calma i tenir clar que avui és l’oblit de l’ahir mai recordat perquè ha caducat i del demà que encara hem de generar. 

La sort no existeix però el plaer de notar-la hi és gràcies al fet de saber que el temps tot ho posa al seu lloc i tu acabes sent el teu propi gra de sorra que cau, suaument i sumant, en un rellotge que no té principi marcat ni final previst. 

Ara són les dotze del migdia i desapareixo fins dilluns. Parlem en tres dies...amb paraules o amb imatges, rostres que cerco fa temps i que potser trobaré allá on vaig ara. Per assaborir el moment, com a tast del que encara toca veure en directe, aquesta cançó és ideal...