EL JAPONÈS QUE VA ESTAVELLAR EL TREN PERQUÈ ARRIBAVA TARD

L’any 2005, en una zona residencial de Amagasaki, prop de Osaka, al Japó, va tenir lloc una tragèdia quan un tren va descarrilar. Cinc dels set vagons van sortir de la via i els altres dos es van estavellar contra un bloc de vivendes. El resultat va ser de 73 morts i més de 500 ferits. 

Els motius, del tot absurds. El conductor del tren va accelerar la maquina perquè anava amb un minut de retard sobre l’horari previst i a la primera corba el comboi, amb maquina i vagons inclosos, va sortir disparat dels rails i es va menjar les cases que tenia al davant. Amb aquest acte, el conductor va demostrar la seva incompetència. 

I de la història n’ha sortit un llibre que estic acabant de llegir. Es diu, aprofitant el nom dels fets, “El japonés que estrelló el tren para ganar tiempo”. L’ha escrit Gabriel Ginebra i  analitza a fons el concepte de la ineficiència en el treball i els valors principals d’una empresa i del propi treballador. L’autor es pregunta, ens pregunta a tots també, com és possible que la intel·ligència individual es transformi en incompetència col·lectiva i ens planteja què podem fer per transformar les organitzacions histèriques en hiperactives. 

Diu Gabriel Ginebra, i ho defensa a capa i espasa, que viure en al excel·lència és un error i que pensar en la incompetència és aproximar-se a la veritat, que no és realista pensar que tots aspirem a ser el número 1 al treball i que el mite que “si es pot, es vol” no és real. 

Cita exemples pràctics de diverses praxis empresarials, de formes de treballar i maneres de fer a la feina que són equivocades. I proposa alternatives amb la conclusió que més val ser un bon mediocre i tenir-ho clar que aspirar a ser un líder que mai s’aconseguirà. Les tesis de Gabriel Ginebra poden ser, o no, compartides. El cas és que el llibre és molt interessant per analitzar la realitat: als llocs de feina hi ha molts incompetents, alguns són treballadors de base i en molts altres casos lideren les empreses i les seves accions provoquen que el grup els segueixi ja sigui per actuar bé o per potenciar la inoperància. 

Llibre que us recomano al cent per cent i que, curiosament, vaig començar a llegir dalt d’un avió i acabaré llegint dalt d’un tren.