SE’N VA EL GEORGES PERÒ ENS DEIXA EL SEU LLEGAT
Del 8 d’agost del
2008 me’n recordo perfectament perquè va ser un dia especial. Va cantar al Parc
Samà de Cambrils, en el marc del Festival Internacional de Música, el Georges
Moustaki. Havia girat per tota Espanya i tancava el seu tour a la ciutat on
vivia jo en aquella època. Tenia 75 anys i una carrera musical que pocs
aconsegueixen.
Moustaki no va
estar fi aquella nit. Se’l veia cansat. Però quan canta un mite musical com ell
aquestes coses es poden perdonar i gaudeixes de l’atmosfera que es genera, el
paisatge que dibuixes mentre escoltes al cantant, la carícia de les notes de
les seves cançons de sempre.
La Meteque, Ma
solitude i el propi Moustaki eren una de les moltes passions del meu germà
Carles i va ser gràcies a ell que vaig descobrir a aquest músic nascut a Egipte
i instal·lat des de sempre a França.
Em sap greu saber
que ara Moustaki ens ha deixat. Feia dos anys que havia anunciat que no podia
cantar per problemes respiratoris i ara ha mort als 79 anys. Podria haver escollit
qualsevol dels seus temes per tancar aquest escrit però m’he decidit a posar un
vídeo de la cantant Celina Ramsauer. Aquesta jove compositora, amb un
aprenentatge musicals multidisciplinari i especialitzada en l’acordió, va
dedicar-li el tema que ara podreu escoltar.
Es diu “Les cops
de coeur” i primer canta ella però al final, als 3 minuts de vídeo, apareix ell
per a rematar l’actuació. George Moustaki serà sempre un dels grans. Ens quedem
amb el seu llegat.
Comentaris