EL PLAER DE COMUNICAR
Acabo de tornar
del Palau de Congressos de Tarragona on he moderat una taula rodona amb l’assistència
d’un públic molt nombrós, més de 250 persones (foto), i sis convidats. El torn
de presentar-los, fer-los preguntes i , per acabar, donar la paraula al públic que
ha preguntat, ha estat un d’aquells moments que tant ens agrada als periodistes
i comunicadors.
La interacció
entre un ponent i un assistent a la ponència canvia radicalment. Perquè quan el
ponent parla està enviant ordres a l’assistent però quan qui havia escoltat i
rebia ordres pot canviar de rol i preguntar al ponent, és el ponent qui perd la
seguretat amb la que parlava i es posa a l’alçada del públic. És una fórmula
ideal, un concepte just i necessari en la nostra societat.
Amb la formulació
de preguntes es trenca el paper dominant del ponent i el públic assumeix el
protagonisme. Tots els assistents estant pendents, per primer cop, d’un dels
seus. I dalt de l’escenari, atent i compromès amb la resposta però ple de
dubtes perquè aquell instant no estava guionat, l’instructor serà instruït.
Veure i viure-ho,
com a element receptor i emissor al mateix temps, donant la paraula a qui
pregunta i donant pas a qui respon, és una experiència molt agradable per aquest
concepte tant important que és la comunicació. Per això, per aquests i altres
moments com el d’avui, estic enamorat del meu treball.
Comentaris