AL LINDO PERRITO Y LA MUÑECA CHOCHONA

Vull fer una petita aportació al voltant del món de les fires que arriben, plenes d'atraccions, als barris i festes majors de tots els pobles del món. Em refereixo a les fires de sempre on hi ha la Noria, els "autos de choque", la tómbola o les casetes on pots disparar amb una escopeta de balins a les boles que mai cauen o als escuradents que mai es trenquen. Recordo les sensacions que notava de petit quan m'hi portaven i les contrasto amb les emocions que em donen ara aquestes fires. Tots tenim un nen petit dins nostre i els pares porten als fills a la fira amb la excusa que el nen s'ho passi bé però son també els pares els qui acaben jugant, com a nens, a moltes de les atraccions. Fins aquí tot bé però ara faig la reflexió derivada de la indignació que vaig tenir ahir quan vaig anar a la fira d'atraccions de Vilafranca del Penedès. Llençar quatre dards per rebentar un globus val quatre euros. Disparar cinc balins amb la escopeta costa cinc euros. Una cursa amb els camells o cavalls que es mouen quan fas caure un pilota de goma en un forat et suposa una despesa de dos euros per 50 segons d'emoció. 25 sobres a la tómbola on toca un premi cada mitja hora val 10 euros. Pujar a una atracció on vas tancat en una gàbia i et sacsen d'una punta a l'altra perquè surtis pàl·lid en només dos minuts et suposa quatre euros més. Sincerament, els firaires es passen quatre pobles amb aquests preus abusius que els pares han de pagar obligats per fer feliços als seus nens. No hi ha remei, no pots negar-li al teu fill un dret que tu has tingut de petit o, simplement, no et negues tu aquest plaer perquè per alguna cosa has anat a la fira. Al final marxes del recinte o descampat on hi ha les atraccions amb un peluix que tothom porta i amb la sensació que t'han pres el pel i que ja no ets tan bon tirador de dards ni genet de camells com abans, fa uns anys enrere. Ara les emocions de petit es transformen en indignació de gran. Coses que passen.