23 de setembre 2007

La bonança econòmica dels darrers anys ha provocat que la gent hagi incrementat el seu nivell de vida malgrat els sous segueixin quasi intactes si els comparem, per exemple, amb els que teníem abans que arribes la moneda única europea. Molts ciutadans s'han comprat una casa nova i, en plena eufòria de renovació, també s'han canviat de cotxe. En moltes ocasions el vehicle vell s'ha inclòs al Plan Renove i en altres casos ha canviat de mans i ha passat de pares a fills o de germà gran a germà petit. Sigui som sigui, cada dia hi ha més cotxes en circulació i cada cop és més difícil trobar aparcament. Si trobar-ne de pagament ja és complicat, no cal parlar de la utopia que suposa aconseguir-ne un en zona blanca, gratuït. Per solucionar el problema d'aparcament, els ajuntaments ens han ajudat incrementant el nombre de zones blaves i construint allò que ells anomenen aparcaments dissuasius. El cas és que des del passat 1 de setembre els aparcaments han de cobrar per minuts i no per mitges hores o trams d'una hora com fins ara. La nova llei així ho decreta però si analitzem aquest document legal hi veurem les seves immenses llacunes i errades. Ho podem traduir en el resultat de pagar per minuts tot fent la comparació del preu que pagàvem abans pagant trams més llargs. Ara, amb la nova llei, és molt més car. El govern ha fet la llei però no s'ha preocupat de fer el seguiment de la seva aplicació. El que havia de ser una reducció de preu del pàrquing perquè pagaves pel temps que havies tingut el cotxe estacionat s'ha convertit en un atracament legal. La gran majoria d'empreses propietàries dels aparcaments han arrodonit el preu a l'alça de forma que ara la hora val entre cinc i deu cèntims més que abans perquè no s'ha dividit el preu que abans valien els 60 minuts entre seixanta i s'ha establert el preu d'un sol minut. S'ha marcat un nou preu per minut i s'ha multiplicat per 60 o, en altres casos, s'ha fet la divisió que deia però augmentant abans el preu d'una hora i fent la divisió després. Sembla embolicat però no ho és tant. En tot cas, la conclusió és senzilla: feta la llei, feta la trampa i al final, un cop més, que pagui el ciutadà. L'afany recaptador dels ajuntaments es nota més que mai als preus dels aparcaments municipals i, si parlem dels privats, caldria recordar als empresaris que primer son persones i que hi ha altres formes de guanyar-se al vida abans d'atracar d'una forma tan clara i amb un govern que fa la vista grossa.

4 Responses so far.

  1. Pagar i pagar i pagar, és el que ens toca. I el tema de la zona blava no és més que un mètode per recollir diners, ja que en absolut serveix perquè hi hagi més aparcaments.

  2. Hi ha els mateixos para cada dia són més cars i més buscats i en cas que vulguis zona blava et toca aparcar al pàrquing o buscar aparcament a la quinta forca si tens sort i en trobes.

  3. Alcalde de futur says:

    A Reus els aparcaments son supercars i ara amb això del pagament per minuts encara molt més. Si es salten la llei, que els castiguin i sino que no aprovin les lleis.

  4. Estic d'acord. O fan la llei ben feta i amb control o que no la facin. Rentar-se les mans i intentar tenir la conciencia tranquila és molt fàcil per alguns.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -