Archive for de setembre 2007
DIARI DE L'ALGUER (1)

CORNUT I PAGAR EL BEURE

GRÀCIES RAFA !

MOR JOSEP LLUÍS NAVARRO

PETITA CRÒNICA D'AQUESTA TARDA: He anat amb la meva dona a la capella ardent instal·lada al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona. S'ha obert passades les nou, una hora més tard del previst perquè primer ha calgut atendre, per protocol, els representants del Port, Consell Comarcal, Diputació, amics més propers i a tota la seva familia a qui l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha oficiat una petita missa a la mateixa capella ardent. No sé quanta gent particular hi havia a la Plaça de la Font esperant per dir-li el darrer adéu al Josep Lluís però us puc assegurar que passava de les 1.500 persones quan jo he marxat i la gent encara seguia arribant. La capella era com ell, senzilla, sense guarniments especials. Una creu, dos canelobres i les seves despulles al mig del Saló de Plens. Quan es mor una bona persona es nota en l'ambient format per les altres persones que recorden bons moments viscuts amb ella, el silenci mentre s'avança a la cua, les llagrimes compartides i inevitables. Avui ha quedat clara la estima que la ciutat li tenia al Josep Lluís. Tarragona el plora i mai l'oblidarà.
FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA

ESPIANT EL MÓN I CONEIXENT LA FAMÍLIA

Per altra banda i fruit dels meus viatges per la xarxa, incorporo a la secció d'espais interessants, on hi ha els links de blogs, 7 noves propostes. Les explico:
OCTAVI. És el blog que ha creat fa pocs dies el periodista Octavi Saumell amb qui he tingut el plaer de treballar a Més TV. Ell parla de l'actualitat de Tarragona i, de forma especial, de bàsquet, la seva passió.
EL PLANETA IMAGINARIO, del també periodista Nacho Carrizo. Amic, company i amant del Nàstic de Tarragona, com un servidor. Ens parla de futbol i, aquests dies de festa, de Santa Tecla.
EVASIÓN, del fotògraf José Carlos León. Compartim ofici tot i que uns redactem i altres posin la imatge a les paraules. És un blog amb fotos d'alta qualitat i diferents a allò que estem acostumats a veure.
UN BUEN DOMINGO de Rafael. Hi trobareu imatges curioses, viatges diferents i una forma diferent de veure i entendre moltes coses quotidianes.
VAGARDEVAGAR de l'Andreia. Aquest és un blog fet amb molt de gust, originalitat i qualitat. Hi ha una mica de tot: videos, món casteller i, sobretot, bona música de fons que et captiva i que fa que et passis una llarga estona remenant i llegint els articles o veient les fotos.
SUC DE LLIMONA de la Tirai. No recordo com vaig arribar a aquest blog però us puc assegurar que emv quedar una estona rellegint dues o tres vegades un post que es diu "accident". Després vaig fer una extensa ullada a aquest espai, molt sucós.
LES MEVES VERITATS del Salvador Guinart. Per a mi el Salvi és un amic però a més també és un company al Nàstic, a les festes de Santa Tecla i un molt bon tertulià a la ràdio en aquells temps bons d'Onda Rambla. Les seves veritats són les meves lectures a diari.
Com sempre, els trobareu enllaçats a la dreta, a la secció espais molt interessants.
TOT TORNA AL SEU LLOC

CADA COP QUE PARLA PUJA EL PREU DEL PA

LA PERLA DE L'ALGUER CAPTIVA A LA PLAÇA DEL REI
ELS MITES I ELS DINERS

Leonard Cohen - Closing Time
VISIÓ DEL PASSAT I CLAU DE FUTUR

La segona reflexió fa referència al teu àmbit de treball, sotmès quasi be sempre a pressions polítiques que arriben als despatxos dels directius i directors i que acaben petant a la redacció que, finalment, ha d'informar parcialment d'allò que se li diu o, en moltes ocasions, no informar d'un tema que al redactor li sembla important.
Passo a explicar alguns dels casos que m'han succeït a mi personalment. Prego que en feu una lectura humorística per evitar drames que d'aquests ja en tenim prou amb els companys del grup 100x100, Diari de Tarragona o altres mitjans molt mal gestionats.
El meu primer contracte a la ràdio no me'l van fer ells a mi. El vaig signar jo amb un client perquè el compromís de la empresa era que jo podia treballar sempre que fos com autònom i pagant-me les 20.000 pessetes que llavors valia l'assegurança tot fent de comercial fora de les hores de feina. Tot el que passes de les 20.000 era net per mi i llavors les falques de ràdio valien 200 pessetes. Imagineu i feu números. Malgrat tot, un mes vaig facturar 35.000 pessetes. Això era l'any 1986 i la empresa es deia Ràdio 13 Cadena Nova.
A la Cope, anys 92-95, vaig arribar a fer, cobrant un sol sou, un programa de barris, la producció del magazín del migdia que més tard vaig presentar, un programa de serveis socials amb tertúlia inclosa els dissabtes al mati i un programa de pobles on cada diumenge calia agafar la unitat mòbil i viatjar per la província. Acabada la etapa amb els capellans, em fitxa Onda Rambla per cobrir, tot solet, les eleccions municipals del 95. Un sol redactor per assistir a totes les rodes de premsa dels cinc partits que es presentaven, una sola persona per donar cobertura a la enganxada de cartells...
Per arribar a final de mes i com a complement de la ràdio, encara als anys 95-97, redactava totes les noticies que es publicaven setmanalment a Clàxon i Espais 7 per un preu mòdic, 186 euros mensuals per 180 informacions. Un dia em van fer fora, els vaig portar a judici i vaig guanyar. Segueixo: va acabar la meva primera etapa a Onda Rambla i vaig anar a Onda Cero Reus on, durant dos anys (97-99) vaig fer diàriament 14 hores tot cobrant-ne 8. Cada mati a les sis presentava l'informatiu en directe. Més tard feia el de les 7.50 i a les 8.00 del mati feia un programa amb el Jordi LP. A les 9 i fins la una, el magazín també en directe i a les tardes-vespres-nits, producció del magazín, assistència a rodes de premsa i redacció de les noticies locals i, si es donava el cas, les que comprava sense pagar-les, Barcelona o Madrid.
Faig una aturada en aquest camí de penitencies i us dic que, anys més tard (1999-2003) quan va ser director d'Onda Rambla el Pitu Tarrasa, vaig viure la millor etapa laboral amb un bon sou i sense pressions. Però al final, per pressions polítiques al no aconseguir callar una ràdio imparcial i feta per als ciutadans, va iniciar-se la caça de bruixes que va començar amb l'acomiadament del Pitu i la seva dona Maribel i amb la meva dimissió mesos després.
La meva etapa a la televisió de Tarragona va ser bonica al principi i trista al final. Les meves col·laboracions al Més Tarragona, llavors encara setmanari, sempre rebien critiques de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona perquè, de nou, parlava amb claredat dels problemes dels ciutadans. Més tard i també al Més Tarragona, reconvertit en un diari gratuït, les meves columnes d'opinió van començar a retallar-se i al final se'm va prohibir que les fes perquè o feia critica dels qui governaven a Tarragona (CIU) o dels qui manaven a Catalunya (PSC). En una empresa que sempre s'ha venut per quatre duros, calia estar bé amb tothom i per tan al nostre entorn no hi havia problemes ni es criticava ningú. I, tot treballant a la televisió de Tarragona com a cap de programes, feia de corresponsal del diari El Mundo. Ho feia fins que ho vaig haver de deixar perquè va arribar el cas de Terres Cavades i el diari volia una informació que jo no podia firmar amb nom i cognoms perquè la tele tenia interessos en que el tema acabes tapat. Durant tots aquests anys, quan em dedicava al periodisme d'investigació (95-99) he rebut amenaces de mort anònimes per tractar temes que tenien relació amb empresaris i m'han tallat les ales en moltes ocasions per ser, senzillament, un periodista que vol tractar la informació de manera real i imparcialment, dient les veritats que als mitjans no es poden dir.
Resumint, actualment crec que aquest és un ofici molt complicat per als qui l'exerceixen, ple de pressions dels empresaris preocupats nomes pels diners, manipulat pels partits polítics i amb una imatge cada cop més deteriorada.
Tag :
ARTICLES PREMSA
AQUEST RIU TAMBÉ HAURIA DE SER VIDA

NOVA ENQUESTA PER PARLAR DE LA SOLIDARITAT

AUGMENTA LA FAMILIA

CARN DE BANQUETA perquè m'ha sorprès algun comentari com el que s'anomena "m'han robat molts posts" i perquè m'agrada seguir els capítols de "Des de Swazilàndia" que l'autor del blog entrega en petites dosis de bona medicina.
TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN per la qualitat de tots els seus racons i espais i perquè el seu autor, el Jesus M. Tibau, coneix a la perfecció i defineix a les mil maneres tota l'actualitat de les Terres de l'Ebre. No us perdeu dos espais fixos al seu blog: Cares del món i els jocs literaris.
VEGUERIA PENEDÈS: REALITAT O UTOPIA? per la defensa que en fa l'autor, el Josep Guillén, de la terra on viu. El Josep és un dels molts ciutadans que volen constituir una vegueria pròpia que abasti les comarques de l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, en el marc de la nova divisió territorial del nostre país. No és una lluita únicament política, és una lluita per la identitat del territori.
A partir d'avui trobareu aquests tres espais linkats al lloc de sempre, a la part dreta, on hi posa espais molt interessants.
A partir d'avui trobareu aquests tres espais linkats al lloc de sempre, a la part dreta, on hi posa espais molt interessants.
ESPECULAR ÉS GRATIS

Un matrimoni, com els McCan, que surt a sopar amb quatre amics més deixant els seus fills sols a casa i que consumeix, en un sol sopar, catorze ampolles de vi, dues de whisky i desenes de chupitos, no és un matrimoni normal ni pot tenir la custodia dels seus fills perquè amb el cos ple d'alcohol no es controla res. Un matrimoni que té una clau del seu cotxe on els gossos de la policia hi han olorat pudor de cadàver no és normal ni pot ser considerat, de moment, innocent. Però la qüestió es encara més complicada i ara si que començo a especular amb la possibilitat que tothom es tem aquests dies: que els McCan son els culpables de la possible mort de la Madeleine ja sigui accidental o provocada. Si la nena va morir accidentalment, perquè calia muntar tot aquest circ mediàtic amb la venda de samarretes, polseres i mil productes de merchandising més?. Perquè calia fer rodes de premsa i concedir entrevistes a la premsa mundial per incrementar el drama i posar els pels de punta a mitja humanitat? Perquè no es deia a la policia, des d'un primer moment, que la nena havia mort accidentalment? Podien vocalitzar per parlar amb la policia? La immensa dosis d'alcohol ingerida els va girar el cervell i van muntar aquesta possible historia surrealista?
I si parlem d'una mort provocada a base de cops, empentes o estrangulació que li provoca la mort a la nena: Perquè no s'entregaven al primer moment i evitaven el patiment que han creat a mig mon?. Podien vocalitzar per admetre davant la policia que l'havien matat ells?
Per acabar: que succeirà en el cas que els McCan siguin els responsables de la mort de la Madeleine?. Amb quina causa haurem de confiar i ajudar? Que ens farà saber que allò que defensem és real? Serem tan solidaris com abans?. Passi el que passi, mig món canviarà la seva actitud davant d'un gest, una paraula tan important com SOLIDARITAT.
EL DESGOVERN DE CATALUNYA I ELS SEUS DESPROPÒSITS

UNA NOVA ULLADA

TRES BREUS QUE IMPACTEN

NOTICIA 1: La Generalitat crea una direcció general específica per a fomentar la igualtat d'oportunitats en el treball.
APORTACIÓ: Vinga som-hi! Un més que mamarà gràcies als diners de tots nosaltres.
NOTICIA 2: El PP da a Rajoy la segunda oportunidad de llegar a La Moncloa.
APORTACIÓ: Quatre anys donant la culpa al govern, barallant-se amb el seu rival polític dins el seu partit i, al final, más de lo mismo.
NOTICIA 3: El artefacto colocado en Logroño contenía 61 kilos de amonal.
APORTACIÓ: Passen els anys i els governs i aquests impresentables segueixen actuant sense problema. Sempre se'ns diu que ETA és a punt de desaparèixer i mai arriba el moment. Quins interessos té el govern en mantenir viva aquesta banda?
MERCENARIS DE LA POLÍTICA

CAMÍ A LA PERDICIÓ

L'ESPECULACIÓ URBANÍSTICA ARRIBA A MONTSERRAT

06 de setembre 2007
OCELLS I "PAJARUS"

UNA HISTÒRIA SORPRENENT

UN COP DE MÀ

AL LINDO PERRITO Y LA MUÑECA CHOCHONA

LA REDUCCIÓ DE LA TERRA

NOUS LINKS D'ESPAIS INTERESSANTS

EL ANIMALARIO perquè aporta grans dosis d'humor i en aquest món tan ple de tragèdies i noticies tretes de context ja ens toca riure una mica.
MALERUDEVEURE'T perquè ens parla de festa, cultura i viatges, tres passions que, com ja sabeu, comparteixo quan puc.
TÉ LA MÀ MARIA perquè és diferent i proper al mateix temps. Es parla de temes que parlen altres blogs però sovint amb espais i conceptes desconeguts per la gran majoria.
PLUMCAKE 11 perquè, com diu el G!, estem envoltats de petites històries i ell, això ho dic jo, ens les apropa a la perfecció.
MENXU BLOG perquè és, com el defineix l'autora, el seu diari personal que comparteix sense vergonyes amb la resta.
CONSUETUDINARIUM per ser un espai cultural únic, sense referents i pel fet de parlar de ciutats com Tarragona, Reus, Vilafranca del Penedès...
Els trobareu tots sis linkats al lloc on toca, a la columna de la dreta, al racó d'espais interessants.