AGRICULTURA MENTAL

Aquesta és la resposta al Meme que em fa arribar el Capità Tarragona sobre l'aigua, el seu futur, seu destí i el seu consum. Seré molt sincer perquè ara estic en una etapa on esborro passats i escric possibles futurs. A la pregunta ... vostè ha dit que ... i el polígraf diu... Creus que davant les decisions relatives a la cessió d'aigües a d'altres territoris, com ara la venda d'aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s'haurien de fer consultes populars? Les consultes populars, també conegudes com a utopies, no són mai vinculants. Es fan perquè hi ha una empresa, a la qual se li deuen favors anteriors, que coordinen l'estudi. Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera? No serveix el fet que et facin arribar un estalviador d'aigua a casa i no expliquin si aquest objecte serveix per a decorar o per fer-ne alguna cosa més. No serveix si el govern de torn i l'opos...

No és per provocar, sóc així. Aquest matí llegia els problemes que pateixen alguns comerciants de la ciutat de Reus davant la massiva venda de roba i complements d'imitació de marques conegudes que fan els immigrants a indrets cèntrics com el carrer Monterols o el del Vent. Crec que el problema de la immigració ens ha superat per les males polítiques aplicades pels governs estatals ja siguin del PP o del PSOE. Uns no han sabut controlar els fluxos d'arribada dels nouvinguts i altres han donat papers a tothom sense analitzar la situació. Sigui com sigui, tenim els carrers plens d'immigrants indocumentats que han de subsistir d'una o altra manera. Vendre roba, ulleres de sol o complements de manera il·legal guanyant una misèria per cada peça venuda i sortir corrent quan veuen de lluny la policia, és una de les formules per aconseguir menjar i donar de menjar als seus. Hi ha més ciutadans que han comprat en alguna ocasió un d'aquests objectes d'imitació que no pas ...

Tinc una bona noticia i una mala noticia. La bona és que ahir a la nit vaig assistir al concert que va fer el cantautor Xaviss a Vilafranca del Penedès. Va actuar en un local que es diu El Forat del Pany on pots sopar tot veient les actuacions que hi programen. El concert va ser molt bo i el Xaviss em va sorprendre molt gratament. De fet no esperava en cap moment que em decebes però va superar i amb escreix les meves expectatives perquè vaig veure un cantant molt madur i acompanyat de dos musics de gran alçada. L'Adrià Ferré va tocar els teclats i va fer les segones veus mentre el Jordi Armengol, productor del disc del Xaviss i dels treballs de Lluís Llach, va fer meravelles amb la guitarra elèctrica. Del treball musical del Xaviss ja n'havia parlat en altres ocasions en aquest blog i ara, un cop més, us el recomano. Si us agrada aquest cantant, el podreu veure al Cafè del Centre de Lectura de Reus aquest proper mes d'abril. La mala noticia és la confirmació d'un fet...

Il·lustro aquest post amb la portada de llibre "Tricornio de guardia" del periodista Javier Ronda. És una obra que explica anècdotes que han viscut en primera o segona persona els membres de la Guàrdia Civil, histories molt gracioses i que de pas ens permeten saber com es va fundar aquest cos. Crec, pel que he llegit fins ara, que és una bona obra però la vull destacar per un altre motiu. Actualment viatjo dos o tres cops per setmana a Barcelona i aprofito el viatge en tren per llegir-me llibres que tenia pendents de llegir. Aquest matí he agafat el de la Guàrdia Civil, he anat fins a l'estació de Renfe de Reus i he agafat el tren cap a Gràcia a les 11.10 hores del matí. Per estar més tranquil m'he assegut al darrer seient del vagó i a la següent estació ha pujat un personatge que és el protagonista del post. S'ha situat just al seient de davant, donant-me la esquena de manera que podia veure tot allò que feia. Normalment no tafanejo però he vist que treia uns pa...

Andy Mckee és un jove de Kansas de 29 anys que ha aconseguit batre records d'assistència als seus concerts i que té l'honor d'haver penjat al Youtube el vídeo més vist l'any 2006. El van visionar més de 7.300.000 persones i ara, dos anys després, la xifra supera els 12 milions. McKee toca la guitarra però ho fa d'una manera única creant melodies clàssiques i moltes altres de pròpies amb un sistema més que complicat i uns resultat meravellosos. Va començar a tocar als 13 anys i, avorrit de les classes, va decidir formar-se tot veient vídeos d'altres guitarristes. El temps l'ha madurat i l'ha convertit en un músic de màxim nivell que toca la guitarra com si es tractes d'una arpa tot fent a més la percussió al mateix temps. N'hi ha per quedar-se bocabadat tot veient aquest vídeo que us penjo i que és el de la cançó més coneguda d'ell, Drifting. A Youtube hi trobareu molts vídeos d'ell i us recomano que escolteu, per exemple, la versió que fa...

Al final ha passat el que havia de passar. La trencadissa que s'està produint a Esquerra Republicana de Catalunya és d'aquelles que passaran a la història. El faraònic fracàs dels republicans a les ultimes eleccions generals suma les primeres víctimes. Fa pocs dies abandonava el govern Puigcercós argumentant que es volia dedicar únicament a renovar i refer el partit. Avui ha estat en Carod qui ha llençat la tovallola. El President d'ERC no es presentarà a la reelecció al congrés que ERC ha avançat al proper mes de juny per evitar mals majors si es mantenia la data inicial del mes de novembre. Carod Rovira, amant dels viatges emocionants a Perpinyà i provador oficial de corones d'espines, ha hagut d'agafar la part que li toca en aquesta creu per caminar lentament cap al viacrucis que els suposarà aixecar un arbre amb les arrels molt tocades i amb poques branques florides. Carod assegura estar en plena forma però a ningú se li escapen els vergonyosos resultats del seu...

El Diari de Tarragona recorda en la seva edició d'avui un tema endèmic, de recurs quan falten noticies tot i que acabi sent un exercici de memòria històrica. La noticia ens recorda l'estat d'abandonament que pateixen part de les instal·lacions de l'estació d'autobusos de Tarragona. Passen els anys i, a certes parts d'aquest edifici, la porqueria hi fa vida i s'hi acomoda. L'us constant dels serveis públics de l'estació i el fet que part de la gent que els utilitza hi faci allò que mai faria a casa seva, és el principal mal de cap en aquests moments. Per més que es netegin, els lavabos de l'estació de busos són una porqueria i t'hi pots arribar a marejar. És recomanable passejar per la zona en bolquers perquè en cas d'un "apreton" més val fer-s'ho a sobre que seure's en unes tasses on hi pots agafar qualsevol cosa. A les males olors i els tolls de pixum, cal sumar-hi el paper higiènic llençat a terra, les portes trencades...

L'arribada del bon temps ve acompanyada per l'allau de visites que reben els municipis costaners, uns indrets tranquils durant tot l'hivern i que aquestes dies són formiguers humans. La imatge més trista de Salou, amb gran part dels seus comerços tancats i quatre gats passejant pel carrer, dona pas a la d'una invasió internacional i nacional que compra a les botigues multicolors, plenes de tot, i menja als restaurants de la zona. Succeeix igual, a menor escala, a indrets com Cambrils o Vila-seca. És la nit i el dia. Aquesta Setmana Santa ja es noten els efectes de la invasió. Prendre la copa de cada dissabte al teu local preferit és més complicat perquè has de fer cua per entrar-hi, suportar el soroll de desenes de persones parlant al mateix temps i demanar tanda per jugar la teva partideta setmanal de dards poden ser exercicis complicats. De turistes o visitants n'hi ha de diverses classes. Els estrangers es caracteritzen pel fet de no parlar ni preguntar-te res me...

El proper 1 d'abril hi haurà tempesta política a Catalunya i, amb tota probabilitat, part del xàfec esquitxarà també Madrid. Serà el dia en que Pasqual Maragall presentarà "Mil dies amb PM" , el llibre que ha escrit Jordi Mercader, cap de comunicació del primer govern tripartit que, com indica la paraula, va acabar partint-se com una barqueta feble al mig d'un mar rabiós. Ja se sap que els tripulants d'aquella nau duien paraigua per afrontar el temporal però els hi faltaven els rems. D'aquell fenomen que va fer-se a la mar sense tenir a les mans la previsió del temps en parlarem un altre dia. Tornem amb Maragall perquè ja ha donat el vist i plau al llibre que editarà Edicions La Magrana i que, com deia abans, porta garantides les emocions i els disgustos. Aquesta obra treu a la llum la foscor d'una etapa política desastrosa on, pel que explica el seu autor, Maragall va sentir-se més sol que la una. Una part de la narració recorda el dia en què Miquel Iceta...

Els bons invents, allò que el govern ens ven com a grans avenços i comoditats, només beneficien Barcelona. Tothom sap que pel govern de Madrid l'AVE no va arribar a Catalunya fins que es va obrir l'estació de Barcelona malgrat ja fes tres anys que passes per les comarques de Tarragona i tinguéssim una estació d'aquest tren fa més d'un any. Les noticies que passen a les nostres comarques son invisibles a Madrid on Tarragona és un racó sense importància, un indret que interessa per sumar vots cada quatre anys gràcies a una part de la població que no té memòria dels calvaris que li fan passar i acaba votant els causants d'aquests calvaris. No ho criticarem pas, la vida és així. El que si cal criticar és aquest pedaç de servei que ens volen vendre com a gran servei, l'AVE. Com ara aquest tren surt de Barcelona (la capital) arriba a l'estació del Camp de Tarragona ple i per tant la gent que espera l'AVE a Tarragona es queda sense pujar al tren. La única soluc...

No es pot negar la importància que la ciutat de Reus té en l'àmbit arquitectònic modernista. Els nombroses edificis d'aquest estil repartits per tot el nucli del municipi i especialment pel centre, la presencia d'arquitectes com Domènech i Montaner o la possibilitat que Antoni Gaudí fos fill de Reus (no vull entrar en la polèmica amb Riudoms) en són clars exemples. Una de les principals joies modernistes de Reus és la Casa Navàs, a la Plaça del Mercadal. En parlo perquè m'ha sorprès i molt gratament que, finalment, algú s'hagi decidit a tirar endavant la rehabilitació total d'aquest immoble tant emblemàtic iniciant aquesta tasca amb la recuperació de la façana original amb els colors que tenia en els seus origens. Ahir s'anunciava oficialment . Antoni Blasco, membre de la família Font de Rubinat que es la propietària de la casa i gerent de la botiga ubicada als baixos de l'edifici, vol recuperar els colors que la façana tenia fa cent anys i que, amb el t...

De la meva lectura diària de la premsa en destaco tot seguit una noticia que m'ha satisfet però també m'ha indignat. Us parlo dels problemes que tenen els jutges per fer front als milers de causes pendents i, ara especialment, totes aquelles que fan referència a la violència domestica que, per desgràcia, és en constant creixement. El Diari de Tarragona publica avui aquesta entrevista , molt interessant, a Maria Luisa Pubill, Jutgessa Degana de Reus i titular del Jutjat de Violència contra la dona. M'ha satisfet veure com un professional, en aquest cas de la justícia, demana eines i material per millorar l'exercici de la seva professió. El que m'ha indignat i decebut és el fet que hi hagi la situació que hi ha en aquests moments i que explica a fons la jutgessa Pubill en aquesta entrevista. Pubill se suma a la demanda que fa temps que realitzen els advocats reusencs per aconseguir que la futura creació del Jutjat de Violència contra la dona, dedicat únicament a aques...

Un dels avantatges de tenir amics d'altres països és el fet de compartir gustos artístics, culturals o socials. Aprofitant que ja han arribat a Cambrils els meus amics sicilians, hem tingut ocasió de conversar de molts temes i especialment de música. Aquest divendres, l'Alessio i en Mateo m'han descobert una veu que desconeixia i que a partir d'ara em serà molt més familiar. Us parlo del cantant sicilià Mario Biondi . Va néixer a Catania ara fa 37 anys i té una veu magnifica, molt semblant a la de Barry White. Biondi va iniciar-se al món musical als 12 anys, com a corista en una església, i ara comença a agafar a dimensió, quasi celestial, que li pertoca. L'any 2006 va gravar el seu primer disc amb el seu grup, els High Five Quintet . Handful of soul va ser disc de platí en només tres mesos. Ha participat al Festival de Sanremo i s'ha fet famós per la cançó d'aquest vídeo que us penjo avui, un tema que va composar el 1978 en Billy Joel i que va cantar una a...

Tenemos que partir de una realidad: Cambrils es una ciudad segura. Aquesta gran frase la va dir la regidora de Seguretat Ciutadana de Cambrils ara fa quasi un any en aquesta entrevista al Diari de Tarragona . Era època electoral i ja se sap que quan hi ha eleccions es prometen moltes coses i se'n diuen moltes altres molt desafortunades. Si Cambrils és una ciutat segura, que els hi preguntin el seu parer als veïns de Vilafortuny i sobretot als molts que han estat víctimes de robatoris. Fa uns dies, una banda silenciosa va assaltar sis cases d'aquesta urbanització provocant el trauma corresponent a les seves víctimes, habitants d'aquesta ciutat tant segura que pregona la responsable municipal de seguretat ciutadana. Era una actuació més, un bolo més, d'una de les moltes bandes organitzades que hi ha al nostre país. Espanya té el trist honor de liderar el rànquing dels països amb més bandes organitzades, més de 500. Segurament també el liderem en el de polítics que viuen...

Enllestides les eleccions generals i deixant a banda els resultats que s'han produït, avui toca fer balanç d'aquestes setmanes amb una activitat blocaire menys intensa que he aprofitat per parlar d'altres coses enlloc de política. Quan un té un bloc amb un ritme alt d'entrades vol dir que allò que explica es llegeix i per tant, en moments delicats com són les èpoques electorals, pot optar per escombrar cap a casa, decantar la balança al seu favor o, simplement, quedar-se al marge. He optat per aquesta tercera via per coherència. Ja sabeu que sempre he dit que en aquest blog no hi linko blogs polítics i per tant hagués estat absurd i erroni parlar de la campanya cada dia. Faig aquesta lectura per tots aquells que no heu sabut, fins ara, que en aquesta campanya electoral he estat el Cap de Premsa de Jordi Jané, el Cap de Llista de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats per Tarragona. Vaig iniciar l'encàrrec el passat 28 de gener i el vaig enllestir ahir diumenge...

Amb aquest post finalitzo la serie "No us diré com" que ha tingut una continuïtat i de la qual en sabreu més coses el proper dilluns. Poso el punt i final a la secció amb un post que em fa una especial il·lusió. No us diré com però si on, a la ciutat de Tarragona, i el perquè, perquè tenia una estona lliure i he anat a fer un vol per la Plaça Corsini. Allí m'he trobat amb aquesta imatge, un artista pintant a les parets del Mercat Central provisional totes les parades que hi podrem trobar a l'interior. Ningú posa en dubte que aquest Mercat provisional és molt millor que el que estant reformant, l'edifici de sempre. Aquest mercat és molt més net, té molta més llum i molts més colors. Tothom que hi entra acaba comprant alguna cosa perquè els productes fan goig i els humans tenim el costum de comprar per la vista. Bé tornem a l'exterior, amb el pintor. Es diu Carles Arola . Quan li he preguntat el nom no m'ha semblat un nom qualsevol o desconegut perquè he de ...

Si us diré on, a Tarragona. Si us diré com, amb una Nikon digital. No us diré el perquè ja que explicar el perquè de la boira em sembla , a hores d'ara, un fet impossible. El cas és que aquesta foto, feta a Tarragona amb una Nikon digital un dia de boira, em va impressionar. Està feta al vial Bryant, davant del Bingo que és un lloc que visito sovint, sempre exteriorment cada cop que vull veure un bon paisatge, ja que disposa d'una petita zona, no autoritzada oficialment, per aparcar les motos.Com podeu observar, la foto cavalca entre la màgia i el misteri. A primera línia es veu l'amfiteatre però no se sap que hi ha al darrere. No hi ha mar, no hi ha via del tren, no hi ha Fortí de la Reina. Curiosament, la boira provoca un estat mental que ens permet pensar en moltes altres coses que no ens provoca ni el sol ni la pluja. No és cap bajanada. Atureu-vos un moment i recordeu que es pensa quan hi ha boira. Imagineu que succeeix quan, de cop i volta, no es veu l'horitzó sem...