Header Ads

SÓC UN PIRATA, SÓC UN REBEL

No és per provocar, sóc així. Aquest matí llegia els problemes que pateixen alguns comerciants de la ciutat de Reus davant la massiva venda de roba i complements d'imitació de marques conegudes que fan els immigrants a indrets cèntrics com el carrer Monterols o el del Vent. Crec que el problema de la immigració ens ha superat per les males polítiques aplicades pels governs estatals ja siguin del PP o del PSOE. Uns no han sabut controlar els fluxos d'arribada dels nouvinguts i altres han donat papers a tothom sense analitzar la situació. Sigui com sigui, tenim els carrers plens d'immigrants indocumentats que han de subsistir d'una o altra manera. Vendre roba, ulleres de sol o complements de manera il·legal guanyant una misèria per cada peça venuda i sortir corrent quan veuen de lluny la policia, és una de les formules per aconseguir menjar i donar de menjar als seus. Hi ha més ciutadans que han comprat en alguna ocasió un d'aquests objectes d'imitació que no pas ciutadans que mai ho han fet. Si la gent no comprés aquestes imitacions no hi hauria venedors i cada dia en veus més. Potser si les marques originals fossin més barates, més assequibles, les coses canviarien però, ara per ara, hi ha el que hi ha i les ofertes dels venedors il·legals són massa bones. Jo, particularment, sóc un comprador d'ulleres de sol a deu euros, pel·lícules a quatre i cd's a tres. Ho faig especialment a l'estiu, als xiringuitos on esmorzo cada dissabte en companyia dels meus amics que, per cert, també en compren. Mai regatejo el preu perquè el què em demanen em sembla prou bo. Els discos o pel·lícules que no els compro a aquests nois sud-africans, me les baixo d'Internet per evitar donar a guanyar un duro als xoriços (velles glories musicals) que formen part de la societat que ja sabeu. Per rematar la jugada i com, a més de ser un pirata també sóc un rebel, quasi mai compro a les botigues de roba que em venen un jersei a 40 euros i em tornen a vendre el mateix jersei a 10 euros quan arriben les rebaixes. Dit això, em considero un ciutadà normal que fa tot allò que fan la majoria malgrat alguns no ho vulguin dir i altres em puguin criticar en aquest post per una actitud que ells també exerceixen. El post va acompanyat d'una foto on una màquina d'un ajuntament destrueix les falsificacions de roba i cd's. La imatge hem permet fer dues preguntes i un recordatori:
Pregunta 1: Per què no s'envia a països del tercer món la roba decomissada?
Pregunta 2: De la roba que es decomissa i que es porta a les casernes de les policies locals, quin tant per cent s'acaba destruint realment?
Recordatori: Si no voleu pagar el canon digital, compreu els cd's verges a Andorra. Són igual de bons i valen menys de la meitat.

6 comentaris

Anònim ha dit...

Si tothom fes aquesta confesió pública les coses anirien molt millor. S'ha de ser valent i jo també ho seré. Em dic Josep, visco a Tarragona i compro ulleres barates i baixo la música de la mula. Apa! ja està dit. Si anem "pa' lante" que siguem dos que així no estaràs sol.

Josep M.T - Tarragona

Té la mà Maria - Reus ha dit...

al qui atresora diners, diners i diners, al final mor pel seu propi pes, benvingut al club dels pirates, ja tens la pota de fusta ?

Anònim ha dit...

em considero rebel, però no pas pirata. em considero just tot i no complir sempre la llei.
en una societat que cada cop més busca seguretat en els productes que compra i que a sobre les persones que els fabriquen i/o produeixen tinguin una vida digna, la pirateria de matèries "gairebé" primeres no té sentit.

pagar impostos és una de les maneres més honesta de ser d'esquerres.

enviar la roba al tercer món seria retro-alimentar el circuit, com li passa a la gent de Càritas, que només manipulen un 20-30% de la roba que se'ls dóna, la resta es ven a traficants de roba, per fer-ne draps o per enviar-la al tercer món, no gratuitament sino pagant...

el problema no és còm delinquim sino contra qué i a qui afecta.

delinquir és no pagar la zona blava, però també és fer-se autònom i desgravar-se (estupidesa absolutament freqüent) la factura de les vacances "per què és factura!!" jejeje...

llastima que com sempre, només veiem la palla a l'ull de l'altre com quan ens molesta que la justícia corri molt per fer fora als okupes però poc en d'altres casos....

no ho sé.... visca la rebel.lia però siguem conseqüents :)

salutacions
ricardo santiago

El Capità Tarragona ha dit...

ei Òscar!

Meme vaaa!!

jeje

Passa't pel meu bloc que t'he deixat un encàrrec!!

Salutacions!!

Josep Maria Yago ha dit...

T'anava a dir que darrerament, en aquest nova etapa en que "esborro passats i escric possibles futurs" em tens una mica desconcertat però veig que et segueixo reconeixent. Una abraçada.

Oscar Ramírez ha dit...

D'acord amb tots i, especialment, amb algunes argumentacions del Ricardo Santiago.

Per cert, Josep Maria, entenc el que dius. Ho sabràs aviat però tinc una lluita molt forta i aquest cop no és política. ës familiar i laboral (dos grans reptes). Moltes gràcies per la teva reflexió, de veritat!

Amb la tecnologia de Blogger.