12 de juny 2008

Amb tot el caos que ha provocat la vaga del transport a nivell estatal he tingut sort. Dilluns vaig fer cua per posar benzina però vaig omplir el diposit de la moto i encara me'n queda mig tot i que passo per davant de les estacions de servei més properes i totes tenen recursos per a subministrar. Al super on vaig habitualment no s'ha acabat res, hi havia de tot i per tant he omplert la cistella al meu gust i sense problemes. L'estanc on compro el tabac tenia les estanteries plenes, com qualsevol dia. Ahir vaig menjar peix fresc en un restaurant de costa i l'aigua, com ja no hi ha problemes de sequera, em raja a dojo per l'aixeta en el moment en que la necessito, sense llençar-la. I tot això ho he fet aquí a la terra i no pas a Mart.
Explico aquestes qüestions més personals per incidir en un tema que realment, per a moltes persones, ha estat i segueix sent preocupant. En aquest país qualsevol sector que es revolta contra el govern fa pagar els plats bruts als qui no poden solucionar res, a la resta de ciutadans. Les aturades que han fet no han perjudicat en absolut al govern que, al final i com si res, s'ha tret de la butxaca un paquet de mesures que, malgrat no incloure la principal demanda dels transportistes, ha satisfet una molt amplia majoria.

Ara queden les federacions del transport minoritàries que rebutgen les solucions del govern i segueixen fent vaga. Zapatero ha estat molt bé assegurant que amb ells hi haurà tolerància zero. Dit d'una altra manera, si volen seguir amb la vaga que segueixin però deixin treballar a tots els altres transportistes que ja no la fan. Si a més de no treballar intenten evitar que ho facin els seus companys, em semblarà bé que s'actuí amb poca tolerància i sempre amb el màxim respecte, sense violència. Jo crec que la solució global és propera i que l'anunci que han fet les químiques, en el cas de Tarragona, advertint que si segueix la vaga hauran de parar les seves plantes de producció el cap de setmana no serà realitat. En tot cas, posant a banda el tema de la vaga, ens farien un favor deixant-nos un cap de setmana ben tranquils, sense males olors, amb el cel ben net, guardant-se la porqueria que hi llencen a caseta. Una vaga de fums químics: una utopia.

3 Responses so far.

  1. peter says:

    la propera setmana segur que la fruita serà molt més barata o regalada perque en tenen molta d'acumulada i o la venen o la regalen o la llencen. és una pena perque als pagesos si que els ha fet mal aquesta aturada.

  2. Anònim says:

    Esto de las quimicas es un bluff, un anuncio para meter miedo en el cuerpo. Basta de especulaciones!

  3. peter, això de la fruita pot ser com dius tu. Aquests dies de vaga s'han vist imatges amb càmeres frigorífiques plenes i queda clar que ho han de vendre al preu que sigui.

    Anònimo, yo no creo que sea un bluff. En todo caso si creo que nos harian un favor parando unos días.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -