LOSANTOS: EL PREU DE L'INSULT

Jiménez Losantos haurà de pagar per les seves habilitats que passen per tenir un dels vocabularis més rics de tota Espanya i utilitzar-lo inadequadament. El periodista de la Cope ha estat condemnat per injuries greus contra l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón i haurà de pagar, així ho dictamina la sentencia del jutjat penal número 6 de Madrid, 100 euros al dia durant un any, en total 36.000 euros. Jiménez Losantos és el José Tomás del periodisme. Surt cada a dia a plaça tot valent però s'apropa massa al brau i mentre va tallant orelles rep cornades que evidencien les seves febleses. Torejar a Ruiz-Gallardón no és gens fàcil i menys a cop d'insult com s'ha demostrat.

El periodisme no és cap d'art d'entrar a matar pensant-se que la veritat és sempre del costat del qui entrevista perquè l'entrevistat té menys llums o és més feble. Losantos creu que té la veritat absoluta. Pensa que Catalunya és un drap on mocar-se cada dia, que els polítics són personatges fets a la seva mida per insultar-los i menysprear-los, que els partit són teatrets plens de titelles. El més preocupant del cas no és tenir un personatge com ell. El que fa més por que les seves paraules és la permissivitat de la Conferencia Episcopal, ara dividida per la seva continuïtat o la rescissió del contracte. Els bisbes més opulents el desitgen pels diners que ingressa la seva emissora gràcies als seus discursos demagògics mentre el prelat més cristià vol retornar a la Cope aquell toc més diví i menys carnívor que hauria de tenir la seva ràdio. Quinze anys enrere, quan vivien i parlaven pel micro Encarna Sanchez o Antonio Herrero, Losantos era un peixet més en l'oceà de la informació. Ara és el tauró que mossega sense pietat i que, en aquesta ocasió, ha clavat la queixalada en una carn massa dura.