Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
EL LLAÜT DE L'ABDELMJID
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El protagonista del post es diu Abdelmjid Moutana i és un músic de primera línia al seu país, el Marroc, però també a la resta del món. Toca el llaüt de primera i aquest passat divendres vaig ser un dels pocs afortunats d'un concert, celebrat en un conegut restaurant de Salou, on va oferir un repertori curt però molt intens. Les dues fotos estan fetes aquell mateix dia. Al seu petit concert va interpretar quatre cançons però ho va fer davant d'un públic de qualitat, els guanyadors dels premis Ones Mediterrània, els seus acompanyants, membres del jurat i responsables del grup ecologista i de l'organització. Un servidor, amant i apassionat de la cultura oriental i la música àrab, era entre els espectadors en qualitat d'organització i s'ho va passar de primera.
Si poseu el seu nom a la xarxa us sortiran desenes de pàgines que parlen de la seva música, del seu grup Fandango, Duende y Taraf, o indrets que també ens mostren vídeos com el que avui acompanya el post. L'Abdelmjid Moutana, a part de ser músic, és el Viceconsul del Marroc a Barcelona. Dir-vos que entre les quatre peces que ens va tocar l'altre dia l'Abdelmjid n'hi havia una del Victor Jara. Us imagineu un marroquí tocant el llaüt i cantant en espanyol una cançó d'un xilè? Quina meravella!
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Mistel.la ha dit…
La crònica m'ha agradat molt i quan he llegit que a més de músic és viceconsul ja ha estat del tot impressionants. Els àrabs porten la música a la sang i a ell se li nota. És un gran músic.
Anònim ha dit…
Esta pieza tiene anclajes musicales en lo más oriental. Por cierto, os recomiendo el resto de vídeos que hay de su grupo en Youtube.
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Maria Isabel