ALS BANCS, NI AIGUA

Tinc la lleugera sensació que es col·loca al capdavant dels grans organismes econòmics mundials als més tarats de la seva promoció. Mentre encara tenim recent el capítol de l’escàndol sexual del fins fa poc president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahnn, ens arriba la proposta que ha fet la directora gerent d’aquest mateix òrgan, Christine Lagarde, per frenar els riscos creixents de l’economia.

Aquesta senyora considera que cal que els governs europeus injectin encara més diners als bancs perquè únicament amb la nova capitalització es podrà evitar que la crisi del deute europeu ens porti a una recessió global. La proposta no deixa de ser un desafiament a una societat ja cremada i farta de veure com els bancs reben diners dels governs però mantenen tancada l’aixeta quan vas a demanar crèdits o ajudes per afrontar una hipoteca que molts no poden pagar.

Els bancs es queden els nostres diners que gestionen els governs i que els mateixos governs els donen i segueixen tenint beneficis vergonyosos i pagant als seus directius uns sous i unes primes insultants. Els bancs es queden amb els pisos però no condonen la hipoteca a qui li foten la casa. Els bancs et regalen un paraigües en temps de bonança i te’l treuen quan arriba la tempesta. Per això, als bancs, ni aigua.

La proposta de la directora del FMI és una demostració més per comprovar que el sistema està del tot corrupte i caduc, fet a mida pels més rics i d’esquenes a la majoria de persones. La proposta es fa, a més, dies després que algunes deles grans fortunes nord-americanes i franceses hagin demanat pagar més impostos als seus estats. 

Resumint, i reitero el missatge inicial d’aquest escrit, queda clar que cal més que mai una revolta social per acabar amb aquesta “xusma” que ens toca els diners i els ous (perdó per l’expressió) tot jugant amb uns diners que no són seus i ja ni nostres. Posats a fer propostes, més val que presideixi el Fons Monetari Internacional en Paul Wolfowitz (vegis la foto), expresident del Banc Mundial que es va fer famós per portar els mitjons foradats tot demostrant que cal estalviar però començant des de casa. Posats a posar tarats, més val que vagin de pobres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS