29 d’agost 2011

Tot i que no era cap sant de la meva devoció, considero lamentable que ara es decideixi dedicar un carrer a Heribert Barrera quan aquesta homenatge, enlloc de fer-se amb caire pòstum, s’hagués hagut de fer en vida d’aquest polític.

Recordar les virtuts de la persona que ens ha deixat, posar-li el seu nom a carrers i plaques a les places, preparar actes públics i donar-li (això succeirà aviat) el nom a l’escola d’estiu del partit, és un acte que amaga sentiments i evidencia que hi ha gent que no és prou sincera.

Les persones són bones o dolentes mentre viuen i cal que tothom digui el seu parer mentre hi ha temps. En cas contrari passa el de sempre, que tots els morts eren bona gent.

Si us plau, per coherència i dignitat personal, els homenatges, en vida.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -