Header Ads

DIARI DE ROMA (3): EL PAPA, GOETHE I LES SET CAMISES


Del tercer i darrer dia a Roma en puc destacar diverses coses. La primera la pluja, que ens ha acompanyat de bon mati i que ha col·lapsat la ciutat per complet. Però també ens ha regalat una altra visió interessant que calia veure. A les pel·lícules sempre plou. A les grans ciutats, també. 

Els habitants de Roma parlen constantment de les gestes humils del nou Sant Pare, el Papa Francisco, que s’ha fet amb un tros del cor dels italians i amb tot l’espai destinat als souvenirs de les botigues. Diuen que el Papa es passeja per Palau i quan sona un telèfon l’agafa sense problemes i atén en persona a la gent que truca al Vaticà a qui fa venir dient-los: sóc el Papa, vingui i els espero. Quan arribin preguntin per mi i baixo. Senzill és l’acte i gran venint de qui ve. 

Goethe no és cap Sant però es queda a prop quan descobreixes el seu Museu ubicat a la casa on va viure. A part de poeta, novel·lista i científic, aquest personatge era un gran artista com es demostra amb la col·lecció dels seus aiguaforts plens de detalls que rememoren el passat, una ciutat i les seves afores encara no habitats, o a les persones que vivien en una època en que Roma era una ciutat prospera però més petita i més calmada. La primera imatge d’aquest escrit és una de les obres de Goethe que he fotografiat al seu Museu. 

Abans de marxar de la ciutat ha tocat fer algunes compres. I he triat una bona camisa a 7Camicie, una franquícia que té botigues a altres ciutats europees i que ofereix aquestes peces de vestir elegants amb mil varietats de colors combinats. No són barates però si que són belles. La compra ha valgut la pena. La que he comprat avui dijous serà la camisa dels diumenges. 

Segona imatge. El Temple d’Adrià, un dels monuments que més m’ha captivat per la seva monumentalitat. Al seu davant, un se sent petit. Al seu costat, esdevens història i reps l’energia que desprenen les seves columnes que s’alcen cap al cel. Hi ha òbviament altres indrets més coneguts però aquest m’ha colpit només veure’l. 

L’últim acte viscut a Roma ha estat la visita a una cooperativa anomenada Armadillo al barri del Trastevere. Instal·lada en un bloc d’edificis de gent senzilla, i on hi viu per cert el sempre genial director de cinema Nanni Moretti, aquesta botiga ofereix cafès i menjars de comerç just, roba, objectes de regal i mil coses més. També llibres. 

N’he comprat tres: Un mese con Montalbano (Andrea Camilleri), Mia sorella c’ha due bocche (Ninni Binetti) i Pasolini, una via violenta. Una compra de luxe en una ciutat per abandonar-se i somiar, viure i renovar-se.
Amb la tecnologia de Blogger.