DIARI DE ROMA (3): EL PAPA, GOETHE I LES SET CAMISES
Del tercer i darrer dia a Roma en
puc destacar diverses coses. La primera la pluja, que ens ha acompanyat de bon
mati i que ha col·lapsat la ciutat per complet. Però també ens ha regalat una
altra visió interessant que calia veure. A les pel·lícules sempre plou. A les
grans ciutats, també.
Els habitants de Roma parlen
constantment de les gestes humils del nou Sant Pare, el Papa Francisco, que s’ha
fet amb un tros del cor dels italians i amb tot l’espai destinat als souvenirs
de les botigues. Diuen que el Papa es passeja per Palau i quan sona un telèfon
l’agafa sense problemes i atén en persona a la gent que truca al Vaticà a qui
fa venir dient-los: sóc el Papa, vingui i els espero. Quan arribin preguntin
per mi i baixo. Senzill és l’acte i gran venint de qui ve.
Goethe no és cap Sant però es
queda a prop quan descobreixes el seu Museu ubicat a la casa on va viure. A
part de poeta, novel·lista i científic, aquest personatge era un gran artista
com es demostra amb la col·lecció dels seus aiguaforts plens de detalls que
rememoren el passat, una ciutat i les seves afores encara no habitats, o a les
persones que vivien en una època en que Roma era una ciutat prospera però més
petita i més calmada. La primera imatge d’aquest escrit és una de les obres de
Goethe que he fotografiat al seu Museu.
Abans de marxar de la ciutat ha
tocat fer algunes compres. I he triat una bona camisa a 7Camicie, una franquícia que té
botigues a altres ciutats europees i que ofereix aquestes peces de vestir
elegants amb mil varietats de colors combinats. No són barates però si que són
belles. La compra ha valgut la pena. La que he comprat avui dijous serà la
camisa dels diumenges.
Segona imatge. El Temple d’Adrià,
un dels monuments que més m’ha captivat per la seva monumentalitat. Al seu
davant, un se sent petit. Al seu costat, esdevens història i reps l’energia que
desprenen les seves columnes que s’alcen cap al cel. Hi ha òbviament altres
indrets més coneguts però aquest m’ha colpit només veure’l.
L’últim acte viscut a Roma ha
estat la visita a una cooperativa anomenada Armadillo al barri del Trastevere.
Instal·lada en un bloc d’edificis de gent senzilla, i on hi viu per cert el
sempre genial director de cinema Nanni Moretti, aquesta botiga ofereix cafès i
menjars de comerç just, roba, objectes de regal i mil coses més. També llibres.
N’he comprat tres: Un mese con Montalbano (Andrea Camilleri), Mia sorella c’ha
due bocche (Ninni Binetti) i Pasolini, una via violenta. Una compra de luxe en
una ciutat per abandonar-se i somiar, viure i renovar-se.
Comentaris