01 de juny 2016




Els passadissos no arriben i tot pesa. L’intent de fugida és absurd, una gran mà em clava a terra. Les juntures del cos es descusen i se’m desborden els orígens, rebento amb un dolor greu i breu. El drama mor amb l’arribada dels ocells que em devoren, suaument, al mig del sol naixent. Des de la pell buida, amb l’ànima nua, observo el moment. 

El present és salvatge. El futur, un descans definitiu. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -