03 de juny 2016




Als peus descalços en un jardí de gespa fràgil, en el camí més tortuós i ple d’obstacles o en el nu més lleig de la nit més fosca. A tot arreu hi ha l’amor. 

A l’ombra del crim passional, en el cos estès i en les mans brutes de sang, en les taques del terra i l’olor a cadàver del pas de les hores, també hi ha amor. 

I hi ha amor, perquè s’hi forma i hi viu, en el teu cau d’orella, a la roba que frega els teus mugrons, al vestit blau verd que et vaig comprar prop de les ones i a la polsera que encara duc tres anys després. 

Amor que arriba amb la delícia de saber-te lluny i escriure’t a distància les cartes que mai t’envio. Amor, senzill, que arriba on sóc ara que duc el peus descalços, al jardí gebrat d’hivern.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -