AGRICULTURA MENTAL

En el mateix estat d’abandonament d’ànima que us deia ahir (si em pregunteu us diré com es produeix aquesta situació), vaig escriure aquest segon text que comparteixo, i us regalo de nou als qui seguiu estant al meu costat com a lectors, esperant que us aporti i arribi. O senzillament, que us distregui. COME MI VUOI Vagarejo fins al vespre, quan els ulls m’espurnegen i la ment em turmenta. La meva ànima es prolonga al bell mig del menjador, s’escampa per la cuina i fuig escales amunt, cap a la terrassa que s’abandona als camps de conreu i el vol dels falciots.  Al matí els ocells partiran tots junts però ara tenen els nius llunyans dels altres. La fragilitat del seu cant és com la foscor de la nit que ja es presenta valenta. La meva ombra em passa al davant i no goso a menjar res per por a no ser-hi en primera persona.  Sabent-te a prop, miro pel finestral l’horitzó ple de llums i casa teva. La bellesa de la tristesa no pesa sobre el terra ni camina de ...

Aquesta tarda, en un moment d’abandonament d’ànima que fa molt temps que no patia, he escrit diversos textos molt delicats i que em semblen interessants de compartir amb vosaltres. Els darrers temps no he publicat quasi res aquí i sé que us mereixeu un regal. A les persones se les ha de tractar sempre bé i donar-los si reps d’elles. Vosaltres em sou fidels fa molts anys. Aquest és el primer text que us comparteixo. Demà al matí, a primera hora, en posaré un altre. NECESSITO Marxo qui sap on, sense conèixer on em durà la fugida, anant cap a llocs de llunyania. Oblido fins i tot la bellesa o la meravella que la commou, la servitud que l’acompanya o el passatger que l’habita. Només em queden els buits d’allò que he estat, quan era ple de vida, i un son molt dolç que se m’endú i em cega.  Necessito avançar cap al desconegut, créixer al teu voltant, en aquest desert ple d’esperances que et segueix. Hi sóc, hi ets, ens hi estimem.  ... Remato aquest post am...

Aquests dies em rellegeixo Virginia Woolf, una de les poetesses més grans que han existit mai, escriptora inesgotable i dona lluitadora en unes èpoques de reconquesta de drets i lluita de valors molt importants i cruels.  Woolf parla molt dels sentiments i únicament volia compartir aquest petit fragment referent a la felicitat: Encara recordo aquell matí. Em vaig despertar amb l’arribada del sol.   S’obria, davant meu, un món de possibilitats. Coneixes aquesta sensació? I recordo que em vaig quedar pensant: Així que això és el principi de la felicitat? I sempre n’hi haurà més. Mai se’m va ocórrer que no era el principi. Que era la felicitat. Va ser en aquell moment. Aquell instant...  ... Fa uns anys, es va fer una adaptació del llibre on Woolf escriu aquest text. Va passar del llibre al cinema i així, la pel·lícula “Las horas” descobria el secret de les paraules de la poetessa. La foto és de Rodney Smith.