27 d’agost 2016




Aquesta tarda, en un moment d’abandonament d’ànima que fa molt temps que no patia, he escrit diversos textos molt delicats i que em semblen interessants de compartir amb vosaltres. Els darrers temps no he publicat quasi res aquí i sé que us mereixeu un regal. A les persones se les ha de tractar sempre bé i donar-los si reps d’elles. Vosaltres em sou fidels fa molts anys. Aquest és el primer text que us comparteixo. Demà al matí, a primera hora, en posaré un altre.

NECESSITO

Marxo qui sap on, sense conèixer on em durà la fugida, anant cap a llocs de llunyania. Oblido fins i tot la bellesa o la meravella que la commou, la servitud que l’acompanya o el passatger que l’habita. Només em queden els buits d’allò que he estat, quan era ple de vida, i un son molt dolç que se m’endú i em cega. 

Necessito avançar cap al desconegut, créixer al teu voltant, en aquest desert ple d’esperances que et segueix. Hi sóc, hi ets, ens hi estimem. 

...

Remato aquest post amb el sempre deliciós Carlos Chaouen, tot recomanant-vos que escolteu tota la lletra de la cançó, tal volta poesia pura, i us hi abandoneu. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -