LA TRIMBOLERA DESCANSA
Els qui fa un cert temps que tenim un blog obert o operatiu –
que són dues coses sovint diferents- sabem el perquè vam posar-lo en
funcionament i el perquè el mantenim ben alimentat. De motius per crear-los n’hi
ha molts. En el cas de l’Angelines, una blocaire de Lanuza, a Osca, va iniciar
el seu blog l’any 2010 per parlar amb el món i apropar la seva visió de la vida
i els fets que l’envoltaven. Va decidir batejar-lo amb el nom de Trimbolera que
és, com així anomena a Lanuza, a un arbre, l’àlber tremolós. Aquell va ser el “Rincón de la Trimbolera”.
Al cap de pocs mesos va arribar la mort de la seva neta
Laura, que va morir amb només tres anyets, i des de llavors sempre va
dedicar-li molts grans moments de record. Al 2011 va morir, també per malaltia,
el seu marit Marcos. I ella, la Trimbolera, va seguir endavant explicant el seu
dia a dia i captant fidels lectors i lectores. Escrivint era directa i
agradable, feia belles narracions on la natura hi tenia un rol imprescindible.
Per això el seu blog és un dels pocs que tinc enllaçats al
meu, un dels pocs espais que sempre he tingut perquè el considero molt
recomanable. Avui, però, he sabut d’una mala noticia.
Fa un temps que la Trimbolera va emmalaltir i el passat 14 d’agost
va penjar en un post: “Estic ingressada a l’hospital. Una abraçada molt forta a tots. Tornaré quan marxi la boira”. Dos dies després, curiosament el dia del
meu aniversari, la Trimbolera moria. Tenia poc més de 70 anys. Deixa un llegat
a la xarxa molt bonic, important i permanent. La seva pèrdua em sap greu. Les tres vegades
que vaig parlar amb ella, quan la vaig descobrir, em va semblar una bella
persona, molt educada, atenta i agradable. Descansa en pau Trimbolera.
La foto que acompanya el post és l’última que hi ha penjada
al seu blog, una imatge de la boires que ella anomenava.
Comentaris