POSANT COLOR A LA TRAGÈDIA DEL 45
De totes les troballes que vaig fent a Youtube i en altres espais socials, de tant en tant us en comparteixo alguns. Avui us porto un vídeo que m’ha agradat molt, un document enregistrat al juliol de 1945, dos mesos després del final de la Segona Guerra Mundial. Són imatges dels carrers de les principals ciutats alemanyes i mostren els efectes dels bombardejos i la vida dels qui van quedar vius.
El document s’ha tractat per dotar-lo de color ja que les
imatges originals es conservaven en mal estat i fins ara s’havien visionat
només en blanc i negre. A mi, particularment, m’ha sobtat veure el vídeo i
pensar en aquestes persones. És possible que les més joves, encara siguin vives
tot i que siguin molt velles. I és evident que aquests documents ens recorden
que el món girava abans que arribéssim a aquest món nosaltres i seguirà girant
quan no hi siguem.
Ja sé que la idea és simple i real però segur que molts de
vosaltres no hi heu pensat fins que m’heu llegit ara. Tots sabem que el nostre
planeta té milions d’anys però veritablement quasi mai pensem (per no dir mai)
que som insignificants fins el punt que som un element nanotemporal enmig d’una
mota minúscula que és la terra dins de l’univers on levita. Vaja, que som ben
poca cosa, o res de res, per la humanitat. Per als qui tenim a prop, la cosa
canvia.
Mireu-vos amb deteniment el vídeo i reflexioneu, si voleu,
sobre els que us he dit. Al document hi ha de tot: gent en moviment, imatges
aèries i fins i tot certes escenes que em recorden a altres espais destruïts que
he vist recentment. Uns es destrueixen per causes naturals i altres per motius
inexplicablement vergonyosos.
He triat per obrir el post una foto feta a Londres també l’any
1945 on hi surt un nen amb la seva joguina de peluix. La imatge es veu en
format real (blanc i negre) i ja passada a color.
Comentaris