NAMJOO



Torno a reescoltar la música d’una persona que vaig conèixer fa uns anys a Sevilla, en el marc d’un seminari sobre Drets Humans al que vaig assistir per parlar de comunicació. Era a finals del 2010. L’acte estava organitzat per l’ajuntament d’aquella ciutat i va durar cinc dies que van estar plens de ponències, grups de treball i conferències. Hi havia convidats de diferents països però, sobretot, hi havia gent molt interessant. 

La convivència entre trots els ponents i conferenciants que vam ser convidats a aquell seminari va ser àmplia perquè anàvem junts a tots els dinars i sopars, assistíem a les conferències dels altres i formàvem part dels grups de suport als estudiants de la Universidad de Sevilla que van participar-hi per aconseguir crèdits d’aquell curs. 

Al seminari hi havia agrupacions de dones guatemalenques, hondurenyes i nicaragüenques, l’associació de las Madres de la Plaza de Mayo, tècnics especialitzats en fluxos migratoris, directors d’instituts de drets humans, psicòlegs especialitzats en assistència a víctimes de la immigració i altres persones que coneixen bé la temàtica. A algunes les vaig entrevistar a la prestigiosa revista “Cuadernos para el dialogo” quan em van demanar una col·laboració meva. En vaig parlar en aquest escrit.

Escric tot això perquè un dels convidats amb qui vaig establir contacte aquells dies és el Mohsen Namjoo, cantant iranià i gran compositor, persona que lluita pels drets de la seva terra i per les persones que hi viuen. Ho fa a través del mitjà que més coneix i amb l’instrument que més domina, la seva veu. Aquells dies a Sevilla va fer un concert oficial dins del seminari però també va regalar-nos tantes altres petites actuacions acústiques a la seva habitació, per a quatre gats com jo, quan tornàvem de sopar cada nit. Quin bells records!

El Mohsen és divertit, ple de vida i optimista malgrat al seu país, i més en aquella època en que ens vam conèixer, no hi ha massa motius per ser-ho. Ara que el torno a escoltar, perquè de tant en tant em retrobo amb la seva música i m’agrada gaudir-la, vull compartir amb vosaltres dos dels seus molts vídeos. No us espanteu, canta en persa. Com comprovareu, la seva música i la seva interpretació tenen molts matisos.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS