NAMJOO
Torno a reescoltar la música d’una persona
que vaig conèixer fa uns anys a Sevilla, en el marc d’un seminari sobre Drets
Humans al que vaig assistir per parlar de comunicació. Era a finals del 2010. L’acte estava organitzat
per l’ajuntament d’aquella ciutat i va durar cinc dies que van estar plens de
ponències, grups de treball i conferències. Hi havia convidats de diferents països però, sobretot, hi havia gent molt interessant.
La convivència entre trots els ponents i conferenciants que
vam ser convidats a aquell seminari va ser àmplia perquè anàvem junts a tots
els dinars i sopars, assistíem a les conferències dels altres i formàvem part
dels grups de suport als estudiants de la Universidad de Sevilla que van
participar-hi per aconseguir crèdits d’aquell curs.
Al seminari hi havia agrupacions de dones guatemalenques, hondurenyes i nicaragüenques,
l’associació de las Madres de la Plaza de Mayo, tècnics especialitzats en
fluxos migratoris, directors d’instituts de drets humans, psicòlegs especialitzats
en assistència a víctimes de la immigració i altres persones que coneixen bé la
temàtica. A algunes les vaig entrevistar a la prestigiosa revista “Cuadernos
para el dialogo” quan em van demanar una col·laboració meva. En vaig parlar en
aquest escrit.
Escric tot això perquè un dels convidats amb qui vaig
establir contacte aquells dies és el Mohsen Namjoo, cantant iranià i gran
compositor, persona que lluita pels drets de la seva terra i per les persones
que hi viuen. Ho fa a través del mitjà que més coneix i amb l’instrument que
més domina, la seva veu. Aquells dies a Sevilla va fer un concert oficial dins
del seminari però també va regalar-nos tantes altres petites actuacions acústiques a la seva
habitació, per a quatre gats com jo, quan tornàvem de sopar cada nit. Quin bells
records!
El Mohsen és divertit, ple de vida i optimista malgrat al
seu país, i més en aquella època en que ens vam conèixer, no hi ha massa motius
per ser-ho. Ara que el torno a escoltar, perquè de tant en tant em retrobo amb la seva música i m’agrada
gaudir-la, vull compartir amb vosaltres dos dels seus molts vídeos. No us
espanteu, canta en persa. Com comprovareu, la seva música i la seva
interpretació tenen molts matisos.
Comentaris