CONTINGUT DEL CONTINENT (2): ECO
Els versos oculten les paraules introbables, improbables, impossibles.
La vigília del crit, tot és esperança. Però els camins no troben cases. Els
ocells es regiren a la foscor del cel i els arbres... els arbres, els arbres no
poden evitar aquell final.
La veu retorna despoblada, infinita com la mirada oberta a
la nit. Algú vigila a qui s’observa a l’altre... Però l’altre mai arriba.
Comentaris