AGRICULTURA MENTAL

Des d'avui mateix incorporo a la secció de premsa, la de premsa escrita, un nou link. Es tracta del contacte directe de la Revista Cambrils en la seva edició digital, mitjà que també s'edita en format paper i que rebo a casa cada mes. L'afegeixo per dos motius importants. El primer al comprovar que cada dia veig més visites d'aquest municipi on visc actualment. Veig que hi ha molta més gent interessada en veure i llegir allò que penso i dic. M'agrada molt. Actualment de visites en rebo moltes més de Cambrils que no pas de Reus o municipis veïns tot i que aquest liderat de poblacions se'l segueix enduent la ciutat de Tarragona. El segon motiu és per l'interès que crec que té aquesta edició digital de la Revista Cambrils ja que disposa d'un espai d'opinió per als lectors en cadascuna de les noticies que van publicant. Últimament m'ho passo molt bé llegint-la i especialment al migdia que ja hi ha penjades les noves informacions redactades. Sempre ...

És el primer post que catalogo com a personal i la primera foto familiar que penjo. Em sento molt estrany i tinc la necessitat d'explicar-ho tot i que ja sé que parlaré d'un cas que suposo que molts ja haureu viscut. Aquest matí hem portat la meva avia a una residencia per la gent gran. No sabem quantes setmanes s'hi estarà perquè tot dependrà d'una operació quirúrgica molt delicada que li han de fer al meu germà. Fa més d'un any que ell, el meu germà, va patir un infart intestinal i ara viu sense intestins, amb alimentació parenteral. Miraculosament va salvar la vida quan tothom, a l'Hospital Sant Joan de Reus, no hi confiava gens ni mica. Ara li faran, quan hi hagi un donant, un trasplantament. El procés pot ser curt, ja és en llista d'espera i de moment és l'únic, o llarg depenent de la recuperació. Mentre duri tot aquest procés, els meus pares hauran de viatjar a Barcelona i queda clar que no es podran fer càrrec de la meva avia atès que no camina ge...

No faré massa aportacions sobre la significació de la jornada d'avui, 20-N. Fa 32 anys que va morir el monstre, el fatxa, l'assassí, el dictador. Fa 32 anys que li van posar a sobre una llosa de dues tones i que ens vam treure un pes de sobre. En tot cas, analitzant i mirant avui els diferents blogs que ja em son habituals, em quedo amb dues petites perles. Us recomano el post del Diari de la Mar per les vivències que ens recorda la seva autora sobre el dia de la mort del Paquito. Enllaçeu amb el post de La Garrofa de Mont-roig on veureu com Alfons López Tena ha d'enfrontar-se amb els fatxes de la Cope tot parlant de la independència, la relació Catalunya-Espanya i altres atacs dels periodistes que l'assatjen constantment. I acabeu la ronda de visites a aquesta web que es diu Generalísimo Francisco Franco on es lloa la figura d'aquest fatxa dictador. Els jutges tanquen pàgines d'internet que diuen veritats com a temples però es mantenen oberts espais que inc...

Tinc un problema molt greu. Sóc, encara a hores d'ara, un votant indecís. No sé per qui apostaré a les properes generals. En Zapatero no m'agrada gens. Tinc la sensació que va guanyar les eleccions ahir mateix i que, per tant, no ha passat res aquests darrers quatre anys. En Rajoy no em fa el pes. Massa crítica constant que acaba desgastant. Del Gaspar Llamazares ja ni en parlo. A Esquerra mai l'he votada i no ho faré pas ara, CiU em desmotiva cada dia més i la resta de formacions no son de la meva confiança. És greu. Mai m'havia passat. Tinc dubtes seriosos, molt importants. I tinc una solució tot i que sigui en un altre tema. Tinc la solució de l'enquesta que havia proposat sobre allò que hauríem de fer quan arribi a la ciutat de Tarragona l'impresentable de l'Al Gore . Un 39 per cent dels participants volen que es faci una campanya de recollida de signatures per demanar a l'Ajuntament que no porti a Gore a la ciutat, que eviti la seva visita. Un 26 ...

El post d'avui és molt visual. Diuen que una imatge val més que mil paraules i em quedo amb dues fotos de la jornada, dues instantànies que evidencien que el govern de Zapatero canta. La primera joia visual és de la S.E, la dona de Z.P. Ens mostra la Sonsoles Espinosa assajant l'òpera Aida amb el cor del Liceu. Sempre han dit que té bona veu i ara la podeu veure amb la resta de companyes líriques. Per si no la coneixeu, és la que té la boca més oberta i el cabell més curt. Em pregunto quantes proves haurà fet per arribar a assajar amb el Cor del Liceu on tantes i tantes joves, amb molt bona veu, mai arribaran tot i els seus esforços. Segurament, ser la dona del President del Govern hi té alguna cosa a veure. Per moltes persones, la imatge és tan poètica com irritant, indignant,Sonsoles no és la única veu del govern socialista. Qui també canta és la Ministra de Foment, Magdalena Àlvarez. Ahir el Parlament de Catalunya, tots els partits menys el PSC, va aprovar demanar la seva di...

Aquesta setmana començo parlant de la ràdio i més concretament d'una emissora ebrenca, La Plana Ràdio de Santa Bàrbara. La història d'aquest mitjà cal buscar-lo en la dècada dels 60 quan emetia per Ona Mitja. Després de moltes negociacions, reunions i converses, la ràdio s'oficialitza, ja en FM, l'any 1995. Ara, dotze anys després, La Plana Ràdio s'ha convertit en un referent de la comunicació a les Terres de l'Ebre i cal donar molt part del merit a una persona que va treballar i lluitar de valent per fer possible aquesta realitat, el seu director Josep Roig Cardona . Ell presenta el programa "El nostre matí" que presenta, dins la programació d'enguany, novetats molt interessants com una secció anomenada "bloggeijan" on Roig parla amb els autors dels blogs, la gent que cada escrivim allò que pensem i compartit amb la resta de persones. Tinc l'honor d'anunciar-vos que el proper dimecres dia 21, sóc el blogger convidat per parlar ...

El Codi Deontològic no és un fil dental per netejar-se les dents. Ho dic per si algú del sector no se'n havia assabentat i especialment llegint la contraportada del diari Aquí d'ahir dimarts. El Saló dels Penjats publica íntegrament el text en qüestió, escrit pel periodista Josep Escaño . He de dir que em sembla perfecte, tan a nivell de redacció com de contingut. Escaño denuncia el que cal anomenar, parlant clar, com a prohibició al dret a la informació. Pel que ell explica al seu article, cert equip de govern de cert Ajuntament d'un municipi de la Costa Daurada que comença per C i acaba per S , ha decidit negar certa informació, aquella més conflictiva, al mitjà on treballa. Les formes de vetar són variades: no convocar, convocar a un hora diferent, convocar a un lloc diferent, convocar a la mateixa hora a dos llocs diferents dos grups de periodistes per informar parcialment i moltes altres. El cas és que, amb un o altre sistema, aquest periodista denuncia que el seu...