No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
No faré massa aportacions sobre la significació de la jornada d'avui, 20-N. Fa 32 anys que va morir el monstre, el fatxa, l'assassí, el dictador. Fa 32 anys que li van posar a sobre una llosa de dues tones i que ens vam treure un pes de sobre. En tot cas, analitzant i mirant avui els diferents blogs que ja em son habituals, em quedo amb dues petites perles. Us recomano el post del Diari de la Mar per les vivències que ens recorda la seva autora sobre el dia de la mort del Paquito. Enllaçeu amb el post de La Garrofa de Mont-roig on veureu com Alfons López Tena ha d'enfrontar-se amb els fatxes de la Cope tot parlant de la independència, la relació Catalunya-Espanya i altres atacs dels periodistes que l'assatjen constantment. I acabeu la ronda de visites a aquesta web que es diu Generalísimo Francisco Franco on es lloa la figura d'aquest fatxa dictador. Els jutges tanquen pàgines d'internet que diuen veritats com a temples però es mantenen oberts espais que inciten la ràbia, indignació i violència. I acabo dient-vos una cosa ben alta i ben clara: M'encanta Franco ! SI, Franco em torna boig i entenc tot el que diu a la perfecció, el seu missatge, els seus arguments. Aquí teniu un dels seus discursos.
Comentaris
Estela. Bons records aquests. Jo quan va morir tenia 4 anys i no recordo que feia aquell dia. Pels que eren una mica més grans i anaveu escola, suposo que era més important tenir festa i jugar amb els amics i amigues que no pas saber perquè tenieu festa. Una abraçada.
salut !!
Mon: molt bé, el shadow light inclou aquesta cançó i és un encàrrec que li va fer Joan Pau II a Battiato per l'any del Jubileo. Battiato va crear un rèquiem dels més clàssics, orquestrat a la perfecció, i va afegir al disc algunes cançons més. Malgrat tot, la cançó "Povera patria" pertany al disc "Como un camello en un canalón" que es va editar primer en italià i més tard en castellà. Ho hauria de mirar però crec que el Shadow Light és del 95 i el Camello el va publicar per nadal del 91. Per cert, la cançó "povera patria" la va cantar en un concert-manifestació en contra de la Cosa Nostra però no està feta a mida per la mort dels dos jutges. És una altra que ja et diré quan ho recordi.