No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca ...
Em preocupa molt tot el que està succeint a França arran de la mort dels dos adolescents que viatjaven en una moto, sense casc i a gran velocitat, i van morir al xocar contra un vehicle de la Policia. Es torna a repetir una historia que l'altra vegada, ara fa dos anys, se li va escapar de les mans al govern sencer i que va acabar amb milers de cotxes i autobusos cremats, desenes de ferits i centenars de detinguts. França torna a estar envaïda pel caos que formen les batalles campals entre la policia molt contundent i els grups de joves violents. Uns disparen bales de goma i altres cartutxos de caça amb bales de plom, uns creuen tenir la força i els altres s'oposen al sistema. La segona nit de violència ha acabat amb desenes de ferits greus, molts d'ells policies, nombrosos cotxes destruïts i edificis malmesos. Que farà ara el govern francès? Que farà el president Sarkozy que ara fa dos anys, quan l'altra crisi, era el Ministre de l'Interior? És de nou culpable la policia o cal donar aquest paper a l'altra bàndol? Com s'ha pogut arribar a aquest punt que demostra que la nostra humanitat va enrere? La fotografia és del Periódico de Catalunya.
Comentaris
salutacions
Per això hem de procurar evitar els problemes que tindran d'aquí 20, 30 o 40 anys, posant mesures ara.
Direu: això és molt fàcil de dir, quines són aquestes mesures.
No ho sé, la veritat, jo només sóc un escriptor que intenta fer relats breus que "invento". Això sí, els meus personatges solen tenir més sensatesa que molts governants.
Té la mà maria és cert que està cansat dels sous i els preus de les hipoteques. Malgrat tot, la violencia no els justifica la seva decepció. Tots ho hem passat malament de joves, també cobravem una misèria i encara paguen hipoteques cares. Com a mínim, jo.
Mossèn: El més trist del cas és el que comentes: la violència com a eix de la diversió. Tant trist com real i lamentable.
Jesús: Cercar les mesures és complicat, tant com intentar arranjar un problema que es prolongarà a les generacions que arriben perquè, com saps, en aquest món tot s'encomana menys les coses bones. Jo sempre ho he sentit a dir. I quedi clar que crec que, per sort, hi ha una part de la joventut sana però cada cop hi ha més percentatge dels altres.
Gràcies a tots pels comentaris.
En tots dos casos frança guanya per golejada... en un cas positivament (veient com la gent es llença al carrer quan se sent amenaçada per alguna actuació del govern de torn) o en aquest cas que comentes amb actes que semblaven més propis de palestina o israel..
una recomanació que he llegit en un fòrum avui: la pel·lícula francesa "la haine"
http://www.filmaffinity.com/es/film927274.html
Ara em miro la pelicula que em comentes.
Zel, completament d'acord amb tu i ho he dit moltes vegades. La via pacifica ara i sempre i la violència, mai a la vida. I és preocupant això que dius, que tot es resolgui a cops i crits i mai conversant.
A veure si l'aconsegueixo. Gràcies per la recomanació.
Espero que continuis escrivint i de tant en tant posis el dit a la llaga.
Continuare llegint el teu bloc, això segur.
sort!