27 de novembre 2007

Em preocupa molt tot el que està succeint a França arran de la mort dels dos adolescents que viatjaven en una moto, sense casc i a gran velocitat, i van morir al xocar contra un vehicle de la Policia. Es torna a repetir una historia que l'altra vegada, ara fa dos anys, se li va escapar de les mans al govern sencer i que va acabar amb milers de cotxes i autobusos cremats, desenes de ferits i centenars de detinguts. França torna a estar envaïda pel caos que formen les batalles campals entre la policia molt contundent i els grups de joves violents. Uns disparen bales de goma i altres cartutxos de caça amb bales de plom, uns creuen tenir la força i els altres s'oposen al sistema. La segona nit de violència ha acabat amb desenes de ferits greus, molts d'ells policies, nombrosos cotxes destruïts i edificis malmesos. Que farà ara el govern francès? Que farà el president Sarkozy que ara fa dos anys, quan l'altra crisi, era el Ministre de l'Interior? És de nou culpable la policia o cal donar aquest paper a l'altra bàndol? Com s'ha pogut arribar a aquest punt que demostra que la nostra humanitat va enrere? La fotografia és del Periódico de Catalunya.

9 Responses so far.

  1. el problema no és nou, la joventut comença a estar cansada de tanta politica d'aparador, guanyen una misèria, les hipoteques estan pels núvols i encara volem que siguin uns angelets, remenen tanta merda els polítics que al final s'empastifen ells mateixos

    salutacions

  2. mossèn says:

    si hi hagues un "mesurador" que quantifiques el nombre de violents purs i durs d'aquells que només s'apunten al sarao ... ens sobrarien dits de les mans !!! ... per molts això només és una diversió i això és trist ... molt trist ... la violència com a diversió !!! ... salut

  3. Per a trobar les causes a aquests problemes cal anar molt endarrere, i ara tenen difícil solució a curt termini.
    Per això hem de procurar evitar els problemes que tindran d'aquí 20, 30 o 40 anys, posant mesures ara.
    Direu: això és molt fàcil de dir, quines són aquestes mesures.
    No ho sé, la veritat, jo només sóc un escriptor que intenta fer relats breus que "invento". Això sí, els meus personatges solen tenir més sensatesa que molts governants.

  4. Totes les vostres argumentacions tenen el seu fonament i en comparteixo una mica de cadascuna.
    Té la mà maria és cert que està cansat dels sous i els preus de les hipoteques. Malgrat tot, la violencia no els justifica la seva decepció. Tots ho hem passat malament de joves, també cobravem una misèria i encara paguen hipoteques cares. Com a mínim, jo.
    Mossèn: El més trist del cas és el que comentes: la violència com a eix de la diversió. Tant trist com real i lamentable.
    Jesús: Cercar les mesures és complicat, tant com intentar arranjar un problema que es prolongarà a les generacions que arriben perquè, com saps, en aquest món tot s'encomana menys les coses bones. Jo sempre ho he sentit a dir. I quedi clar que crec que, per sort, hi ha una part de la joventut sana però cada cop hi ha més percentatge dels altres.
    Gràcies a tots pels comentaris.

  5. nastrud says:

    sempre m'ha 'fascinat' comparar frança amb espanya en temes com ara el tractament de les vagues i la seva manera de fer i en temes com ara les protestes i la causa de desperfectes.

    En tots dos casos frança guanya per golejada... en un cas positivament (veient com la gent es llença al carrer quan se sent amenaçada per alguna actuació del govern de torn) o en aquest cas que comentes amb actes que semblaven més propis de palestina o israel..

    una recomanació que he llegit en un fòrum avui: la pel·lícula francesa "la haine"
    http://www.filmaffinity.com/es/film927274.html

  6. zel says:

    Hola, Òscar, el que també em preocupa a mi és ´l'ús de la violència per solucionar tots els conflictes, violència verbal i física, la poca paciència que tenim i el com ens anem enrocant en postures que creiem justes, però sense saber-les defensar. Ho dic perquè quan aquest fer individual es trasllada a la col.lectivitat, ja tenim el merder muntat. Ara, sí que les vides que viuen molts d'aquest joves fan pena. Abraçades.

  7. Hola Nastrud, hola Zel. Un dels problemes és aquesta massificació de les manifestacions formades per uns quants que l'encapçalen, uns altres quants que saben que es defensa i la resta que hi van per anar. I això passa a les manifestacions d'estudiants i als actes amb més risc que es munten.
    Ara em miro la pelicula que em comentes.
    Zel, completament d'acord amb tu i ho he dit moltes vegades. La via pacifica ara i sempre i la violència, mai a la vida. I és preocupant això que dius, que tot es resolgui a cops i crits i mai conversant.

  8. Nastrud, ja he vist el trailer. Pinta molt bé perquè tracta els temes que ara parlem: policia, joventut, violència, immigració...
    A veure si l'aconsegueixo. Gràcies per la recomanació.

  9. g! says:

    Oscar! descobrir el teu bloc va ser una agradable sorpresa, aixi que com a molts altres i avans de tancar el meu després d'un últim post, passo per aqui per despedir-me.

    Espero que continuis escrivint i de tant en tant posis el dit a la llaga.

    Continuare llegint el teu bloc, això segur.

    sort!

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -