VILA ENLLÀ (CAPÍTOL 4)

Aquesta secció, anomenada Vila Enllà, no falta a la cita setmanal. Ja sabeu que hi comento notícies breus que crec que poden aportar un mínim debat i hi faig altres aportacions sobre imatges que hagi vist al llarg de la setmana.
Començo parlant de la sentencia en ferm que condemna la Frikipedia per atemptar contra l'honor de l'SGAE, la Sociedad General de Autores de España. Si poseu la paraula "sgae" al Google, a partir de la quarta entrada veureu opinions molt interessants. El cas és que aquesta entitat ha guanyat el judici que va posar contra la Frikipedia per definir als seus membres com a "mafiosos". Vicente Herrera, responsable de la Frikipedia, haurà de pagar els 600 euros de multa i les despeses judicials que superaran els 1.700 euros. Per sort, amb aportacions particulars, n'ha recaptat uns 1.200. Des d'aquí he de donar el meu màxim suport a Herrera i el màxim rebuig a les formes de fer d'aquesta societat que ningú suporta.

La segona informació m'ha fet mal perquè parla del meu menjar preferit, el marisc. El titular de la noticia que he llegit diu "los crustáceos lo pasan mal en el puchero". Pel que sembla, dos investigadors de Noruega, han fet un estudi amb les següents conclusions: les gambes i els crustacis experimenten dolor quan els poses a la olla per bullir o la paella per fregir. Ho ha notat perquè diuen que quan els comences a cuinar mouen les antenes. Altres científics ja han dit que les mouen perquè es netegen i no pas perquè sentin dolor. Passi el que passi, a partir d'ara, abans de començar a escaldar un llamàntol o dipositar suaument sobre la planxa una bona gamba vermella, adormiré les futures víctimes del meu paladar posant-los un mocador mullat amb cloroform prop de les antenes. I per acabar, parlant de menjar, em faig ressó de la decisió de l'Ajuntament de Cádiz de prohibir que es llenci arròs a la sortida de les esglésies quan s'ha acabat una boda. Argumenten que els coloms, rates alades, es mengen els granets d'arròs que es llencen i així segueixen vivint tranquils i procreant. La decisió ja em sembla bé però cal que aportin solucions perquè també han prohibit llençar flors. Particularment no acostumo a llençar arros a cap boda perquè intento no anar-hi i a més ho trobo una xorrada. Proposo que ara, a les bodes, es llencin gambes i llamàntols ja morts per evitar el patiment i que l'arros que es perdia al terra s'envii al tercer món. Aquesta setmana, en el capítol d'imatges que m'han agradat, us torno a recomanar que entreu al blog no comment pix on hi veureu fotos de molta qualitat on la boira és la protagonista.